El bloc de Joan Ballana

Fi d´etapa

2008-05-04T16:46:00.000-07:00

La vida és un camí d´etapes i avui n´acabo una però en començo una altra. Aquest és l´últim post d´aquest bloc. Vaig crear-lo sense saber-ne un borrall però ell va obrir-me una finestra que alguns m´havien tancat. La finestra era petita però les vistes eren majestuoses, infinites. Com l´horitzó. Mica en mica vaig perfilar-ne detalls i vaig aconseguir personalitzar una eina globalitzada. I és que el món és tan gran o tan petit com un se l´imagina. Ara, gairebé un any i dos mesos després, obro una nova finestra. Una finestra un xic més gran. Però amb les mateixes vistes. Majestuoses. Infinites. Des d´allà podré continuar compartint les vistes amb tots vosaltres i junts n´anirem fent el camí. Moltes gràcies a tots i a totes per seguir-me. Aquest és l´enllaç al nou bloc: http://joanballana.cat/

Ordre del dia PleAjuntament de Vic 05/05/08

2008-04-30T09:27:00.000-07:00

El pròxim dilluns 5 de maig, a les 11:30 del matí, hi ha el ple ordinari a l´Ajuntament de Vic. Aquest ple serà de pur tràmit, tot esperant el que es celebrarà a mitjans del mateix mes i que contindrà el plà d´inversions per la legislatura. El de dilluns, però, i aprofitant que el mateix dilluns estrenaré el nou bloc, serà el primer que "twitejaré" el ple en directe. Per tant, podreu seguir pel twitter la crònica on line des del meu bloc. A partir d´ara, i durant tots els plens, a més de la crònica pel twitter intentaré postejar en directe amb fotos i videos on line, tot i que això últim potser encara haurà d´esperar al pròxim ple. De totes maneres, en parlem dilluns...
Per llegir l´ordre del dia del Ple, clica aquí.

L´home del "canguro"

2008-04-27T14:01:00.000-07:00

El "canguro" és blau marí i amb unes lletres grogues estampades. L´home de qui us parlo gairebé sempre el porta. El "canguro" ha estat el company de viatge més íntim d´aquest professional de talla. De molta talla. El Quico Sallés. El considero un híbrid entre l´estrateg Sun Tzu i el lingüista Lakoff. I és que aquest advocat secularitzat i periodista confès, amb estil i criteri propis, ha sapigut obrir forat en l´espai comunicatiu comarcal. L´ha enriquit i redimensionat. És a dir, ha estat i és una referència. Sense complexes ni prejudicis, lletraferit i desenfadat, la seva crònica sempre és quelcom més que la simple difusió d´una noticia. Ara ha decidit fer un cop d´efecte, gairebé copernicà, en la seva trajectòria professional. Li desitjo tota la sort del món i estic segur que la trobarà. Aquest post n´és un reconeixement personal.

Bon Sant Jordi 2008

2008-04-22T17:48:00.000-07:00

Avui el país s´engalana i encandila el món. A base d´anys hem sapigut projectar una il·lusió col·lectiva que ha traspassat fronteres. Hem sapigut fer entendre al món que, avui, darrera una rosa, hi ha un desig; darrera un llibre, una voluntat, i darrera la diada, tot un país.
Us deixo amb la Berta, cantant i explicant la llegenda de Sant Jordi i amb la Reina del Gel, la mítica cançó que els Sangtraït ens van deixar com a llegat d´aquesta gran diada. Bon Sant Jordi 2008!

L´Ebre, l´ase dels cops

2008-04-20T15:46:00.000-07:00

Els despropòsits pel tema de l´aigua de les últimes setmanes han estat majúsculs. Tothom s´hi ha esquitxat. Però si el problema, única i exclusivament, fos l´aigua de boca, no n´hi hauria d´haver cap de problema. Això tots ho sabem. El govern l´hauria de garantir i punt. No fer-ho seria una irresponsabilitat. Això està cantat. Però si aquesta en fos l´única voluntat, ni el Segre ni l´Ebre haurien dit ni mu (no fotem!). Aquí pot haver-hi gat amagat. Per això hi ha soroll. I tot i que crec que l´actual govern d´entesa, així com també (i més!) l´anterior govern tripartit, han apostat clarament (i en part ho han aconseguit) per una nova cultura de l´aigua (per descomptat, antitransvasista), també és veritat que s´ha evidenciat una certa manca de planificació (retard desalanitzadora del Prat, poca diligència en exigir inversió en reparació de fuites, desinformació ciutadana, etc) i una galopant descoordinació entre tots els agents implicats. Per tant, al meu entendre, l´Ebre serà solidari com qui més si de garantir l´aigua de boca es tracta, però serà intransigent i bel·ligerant si darrera la mesura d´urgència s´hi amaga una solució fàcil i definitiva (la canalització serà llaminera!) que estimuli una major planificació urbanística (i/o turística) a l´àrea metropolitana. Garantir l´aigua de boca si, garantir torres, piscines i camps de golf, no! Però pel que si ha servit l´amenaça real d´una sequera extrema és per conscienciar-nos com mai que l´aigua és un bé escàs i que el seu malbaratament (públic o privat) hauria de ser delicte!

PS1: podeu llegir un post molt més tècnic aquí i un altre de simpàtic aquí.
PS2:foto de la portada del número 157 de la revista or i flama de l´any 1975 (editada a Vic).

Botigues de sempre

2008-04-16T14:50:00.000-07:00

“Botigues de sempre. 10 històries de Vic”. Un llibre singular. Únic. Gairebé de col·leccionista. Una única edició de 125 exemplars. Miquel Erra i Oriol Molas en són els autors. Sens dubte, dos professionals de talla. El llibre, de petit format, és un retrat escrit i visual de 10 botigues de Vic (Merceria Solà, Forn de Sant Miquel, Ca la Fina, Llibreria Anglada, La Renovació, Joieria Nogué, Antiga Vilanova, Farmàcia Genís, Can Bofill i Casa Manubens). Les de tota la vida. Autèntics museus ciutadans que han esdevingut referències comercials. Malauradament cada vegada en són més poques. Però almenys aquestes ja han estat immortalitzades. I és que el petit comerç (no franquiciat!!), el del centre i el dels barris, forjat a base d´anys pel propi titular darrera del taulell, és una de les artèries d´aquesta ciutat que més cal mimar. El llibre, que fuig voluntàriament del retrat convencional i de l´escrit de manual, s´endinsa en la singularitat de cadascuna d´aquestes botigues per copsar-hi la seva essència, aquella que precisament l´ha convertida en una referència. I les ciutats sense referències no són ciutats, són simples agrupacions territorials de persones. Sort i felicitats als autors!

Bullint l´olla...

2008-04-13T14:57:00.000-07:00

La cuina de Ferraz treu fum i en els seus fogons l´olla de la sociovergència comença a arrencar el bull. Però el xup xup ja ha fet escaldar el govern d´entesa. Bono, Segre, i Maleni, 3 claus que ja han passat per la cabota. Zapatero va a fondo i Duran boig per sucar-hi pa. Aquest cop, però, ho tenia fàcil. L´excentricitat del Segre (ep, com la del Roine!) ha estat majúscula i la desautorització espanyola de gran calat. A més, el gest solemne de Zapatero a Duran amb el tema del Roine és una punyalada al govern d´entesa. Digue-m´ho clar. Això no és cap cortesia. És una putada. I embeinar-se la Maleni una cabronada. I sense baselina. A pèl. L´estaborniment del govern d´entesa és majúscul. Com mai. Cap dels 3 socis de govern toca vores (icv-euia s´ha suïcidat; erc s´autoflagel·la i el psc està venut) i Zapatero és qui la té més grossa. I ara ja només és del Barça en la intimitat. Per tant, l´olla ja bull i el caldo està a punt. La sociovergència madrilenya es servirà amb plat de gala just abans que el Tribunal Constitucional enterri l´estatut. I és que per llavors, alguns ja han d´estar tips. I a Catalunya, les urnes preparades.

Zapatero plural

2008-04-09T07:45:00.000-07:00

Per simple curiositat, i després de llegir que Zapatero va prometre ahir a Duran que en 2 mesos es publicarien les controvertides balances fiscals (???), m´he entretingut a llegir i comparar (això sí, en diagonal) els dos discursos d´investidura de José Luís Rodríguez Zapatero, el de l´any 2004 i el d´ahir. Ho he fet tot engolint un “Cola-cao” preparat a consciència, i tot i que la lectura no ha estat exhaustiva, si que ha estat suficientment concisa en buscar només una paraula: “plural” (d´Espanya plural). El resultat? Doncs que a diferència del 2004, en el discurs d´ahir, la paraula “plural” no apareix ni una sola vegada. Ai las! Ara bé, el “cola-cao” se m´ha posat de perles...

PS: en Casals, en aquest apunt, també en parla de la investidura del ZP.

Fals miratge

2008-04-07T09:01:00.000-07:00

Tot i no disposar encara del ROM, tot semblava anar sobre rodes al ple d´avui. Després de l´últim ple, govern i oposició semblaven haver après la lliçó. Al final, però, la tranquilitat ha estat un fals miratge. El to i les formes d´algun regidor han tornat a entorbiar el ple. Tornafoch i Burgaya n´han estat els protagonistes. La intencionada pregunta de Xavier Tornafoch a Josep Burgaya per la seva actitud en tot l´afer del parc tecnològic ha tornat a fer perdre els papers al segon tinent d´alcalde. Tornafoch li ha hagut de recordar a Burgaya que és ell l´únic regidor de l´Ajuntament que ha proferit insults en el plenari, recordant el mític ple en el qual Burgaya va insultar Anglada.

Misèries a part, en el ple d´avui s´ha aprovat la mesura estrella d´aquesta legislatura, la gratuïtat del transport públic de Vic als majors de 65 anys. Una molt bona iniciativa, social i popular, que mereix la meva més sincera felicitació (vegeu post anterior). Per altra banda, els pares que desitgin portar els seus fills a alguna de les 3 escoles bressol públiques de Vic hauran de pagar uns 140 € mensuals de quota fixe (menjador i hora extra a part), un preu sensiblement inferior a l´escola bressol privada. Amb tot, la Fundació Educació i Art no hauria de ser la crossa de l´escola bressol privada i la totalitat dels diners públics que la Generalitat destini a les escoles bressol municipals haurien de ser única i exclusivament per a aquestes i no complement redistributiu per les privades. Ja en un altre punt, l´aprovació inicial del projecte d´urbanització del Remei, derivat de l´execució del Plà de Barris de la legislatura anterior, significarà una millora substantiva per la qualitat de l´espai públic del barri i esdevé una esperança per estimular una millor convivència veïnal. En aquest punt, la intervenció del regidor López argumentant molt bé la transversalitat del projecte (urbanístic i social) ha estat brillant, tot i matisar poc l´orígen inversor, mèrit de tot l´anterior consistori i de l´alcalde Codina en particular.

Mocions i precs raonables, han servit, en última instància, per fer aflorar el "jo" egocèntric del regidor Solà quan aquest s´ha exclamat de no haver estat convidat a un acte social del barri del sucre. Al final, però, tot i el fals miratge, les 4 hores de ple s´han acabat fent curtes comparades amb les 8 del ple anterior.
(foto:osona.com)

PS: podeu veure cròniques d´aquest Ple a osona.com i a el9nou.

Bus gratis

2008-04-06T15:02:00.000-07:00

Les coses clares. L´alcalde de Vic, Josep Maria Vila d´Abadal, i per extensió tot l´equip de govern de l´Ajuntament (ciu-psc-erc), l´han encertada de ple, i cal felicitar-los, per la gratuïtat del transport públic de Vic als majors de 65 anys (no vull dir “gent gran”, no m´agrada, què carai, un pot ser jove fins i tot als 65 anys!!). Vull recordar que Xavier Solà és qui va anunciar-ho en el passat Ple de pressupostos. De fet, va ser el gran titular d´aquell ple i l´aspecte que més vaig destacar (llegiu post). Ara, doncs, i només uns quants mesos després la mesura ja s´ha fet efectiva! Xapó. És un gest polític que no s´oblida. Tan és així que, a dia d´avui, el ciutadà de Vic ja té 2 referents de legislatura: els sous dels membres de l´equip de govern i la gratuïtat del bus als majors de 65 anys. És a dir, una de freda i una de calenta. No ho dic amb sorna, tot al contrari. Constato una realitat palpable a peu de carrer. Però avui cal aplaudir sense embuts aquesta iniciativa.

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 07/04/08

2008-04-05T16:06:00.000-07:00

Després de l´últim Ple, el més llarg de la història de l´Ajuntament de Vic, aquest dilluns torna a haver-n´hi. En l´ordre del dia del ple de dilluns hi destaquen 3 grans punts: l´aprovació de la constitució i dels estatuts de la fundació “Educació i Art”, així com el plec de clàusules del servei de llars d´infants, i la seva adjudicació a la Fundació; l´establiment de la tarifa gratuita del bus pels majors de 65 anys que visquin a Vic i l´aprovacio inicial de la remodelació del barri del remei. Aquest cop, tot i no disposar encara del ROM, només hi haurà 4 mocions, 2 de la CUP i 2 de PxC. Per llegir l´ordre del dia, clica aquí. Per llegir l´acta del ple de febrer (on s´aprova l´avanç del POUM), clica aquí.

L´osonosfera a punt de parir...

2008-04-04T01:39:00.000-07:00

Aquest passat dimarts tots els blocaires que van voler i poder venir ens vam tornar a trobar al Casino de Vic per continuar perfilant i treballant el projecte de l´osonosfera. I tal i com diu en Carles, tal dia farà 1 any d´això. I si personalment hagués d´escollir una paraula per definir tot aquest viatge virtual, i que a més, defineix en essència la pròpia xarxa, aquesta seria: compartir ! A dia d´avui, doncs, la realitat de l´osonosfera és imparable i tot plegat va prenent cos i el més important és que tots en som partíceps. El llistat de blocs del que disposem, i que podeu veure al bloc del company Josep Comajoan, cada vegada va ampliant-se i avui ja tenim detectats més de 100 blocaires entre Osona i Lluçanès. És infinita la capacitat de la xarxa per compartir experiències i establir sinèrgies. Per això esperem veure´ns tots a la 1ª trobada blocaire que aviat anunciarem i compartir junts un espai virtual comú a la xarxa. I us deixo perquè vaig a treure al cap a les jornades de periodisme digital que es fan avui a Vic...

Un vigatà al Ple de Torelló

2008-04-01T02:08:00.000-07:00

Ahir dilluns vaig anar al Ple de l´Ajuntament de Torelló. Al company i amic Jordi Casals li devia una visita "in situ". Vaig triar un ple sucós, el de pressuspostos. Com sempre, però, vaig arribar una tard. Culpa meva, per descomptat, però compartida amb una veïna del poble a qui vaig demanar-li (coneixent que a Torelló tenen les dependències municipals en dos edificis diferents) en quin dels dos edificis es celebraven els Plens. Va errar el tret i va fer-me anar a l´edifici del carrer que no era (cagum l´olla!). Per tant, 10 dels 40 minuts que vaig fer tard, són culpa seva, apa! I malament anem si els veïns del poble no saben on es fan els plens!!! Amb tot, arribo al Ple, i amb algunes mirades de sorpresa, m´assento a una de les còmodes cadires a disposició del públic (ja m´agradaria que fossin iguals pel públic del Ple de Vic!!). Tot i que no entraré a valorar el ple, per desconèixer la dinàmica i els continguts que s´hi discutien, si que diré que l´equip de govern només va tenir un grup exercint d´oposició, ERC. Va sorpendre´m que l´alcalde Franc demanés en el torn de precs i preguntes, a cadascun dels regidors i de forma personal, si en volien fer. Vaig trobar-ho tot un detall. Acabat el Ple, i ja a peu de carrer, salutacions cordials i conversa amiga (i agraïda!) amb alguns antics companys de partit (Fontserè, Galobardes i Franch) i també amb els companys i amics d´ERC (Casals i Sabatés). Ja de retorn a la ciutat dels sants, estava satisfet. Un vigatà empedreït acabava d´estar poc més d´una hora al Ple de Torelló, i la veritat sigui dita, els uns i els altres m´hi havien fet sentir com a casa.

PS: clica aquí per llegir la crònica del bloc del camarada Casals.

La vall d´Ora i la serra de Bussa

2008-03-30T07:06:00.000-07:00

A cavall entre el Solsonès i el Berguedà s´alça majestuosa, a la falda de la Vall d´Ora, la imponent serra de Bussa. I fóu aquí, avui terme municipal del disseminat nucli de Navès, on l´any 897 (segons Rovira i Virgili, 898) caigué malferit, per llança sarraïna, el nostre comte Guifré el Pilós. Un monòlit en recorda el fet i en fa perviure l´heroica llegenda.Però si bé avui a la llegenda de l´escut de les 4 barres ungit amb sang del malferit comte (escrita per primer cop per mossèn Bernat Boades cinc centúries més tard), no se li atorga cap veracitat, si que es reconeix com a referència històrica l´entorn on morí Guifré. I fou aquí, pels contorns del riu d´Aigua d´Ora, molt a prop de la dimunita església romànica de Sant Llehir (avui gairebé adossada a la masia del mateix nom, on sempre feineja la Carme, a qui de demanar-li, us n´obrirà la porta que hi dóna accés) on trobà la mort. Des d´aquí, podeu continuar pentinant la vall per pista forestal fins arribar, després d´1,5 km, a Sant Pere de Graudescales, l´últim vestigi romànic en peu del monestir benedictí que en el seu temps ocupà la contrada.A dia d´avui encara podeu entrar-hi lliurement si n´obriu el manubri de la porta lateral. Si desfeu el camí, podreu creuar el riu d´Aigua d´Ora pel pont romànic de 2 ulls, i enfilar el camí cap al Plà de Bussa i des d´aquí pujar fins la presó natural del Capolatell (o dels francesos com diu la Carme!), un espectacular i aïllat promontori rocós on només s´hi accedeix per una palanca de ferro (de fusta i mòbil en d´altres temps) i on els habitants de la zona, en peu de guerra contra els francesos, hi van desterrar els soldats capturats durant la guerra del francès.

PS: pont romànic sobre el riu d´Aigua d´Ora per on Guifré el Pilós caigué malferit per les tropes sarraïnes. També es pot veure encara la serradora i l´actiu molí de Ca l´Ambròs.

L´arròs cubat

2008-03-29T07:03:00.000-07:00

Amb una mà a cada ou i amb l´arròs cubat l´Ajuntament de Vic i l´Impevic intenten salvar el lideratge de la creació d´un possible parc tecnològic (la cirereta d´un pastís que ara està de moda) després que fa uns mesos 5 empresaris de la comarca fossin els promotors de la societat empresarial Ausa Futur, l´orígen remot del qual havien apadrinat alguns alcaldes. Al final, però, la iniciativa privada va avançar-se a la lenta dinàmica pública i el grup va obrir forat. Ara, l´Impevic s´ha despertat i tot i fer-ho amb el peu esquerra i amb rabieta inclosa, l´opa hostil cap al grup privat surtirà efectes i es conjuminaran esforços. A porta tancada, però, la perplexitat dels empresaris ha estat majúscula i les formes emprades pels responsables públics de Vic, detestables. Però quan l´arròs es coba, menjar-se´l depèn de la gana...

Ordre del dia Ple Consell Comarcal 27/03/08

2008-03-26T02:43:00.000-07:00

Demà dijous a les 19 hores hi ha Ple del Consell Comarcal d´Osona, on el punt més destacat de l´Ordre del Dia és la constitució de la Fundació Privada Habitatge i Serveis Osona, que caldrà conèixer en detall per explicar-ne les virtuts o mancances. Si voleu llegir l´ordre del dia, cliqueu aquí. Per llegir l´acta del Ple anterior (pressupostos), cliqueu aquí. En aquest Ple caldrà estar atent als precs i preguntes que s´hi faran.

Una esplanada esplèndida

2008-03-23T15:13:00.000-07:00

Un immens prat verd amb un gran roure monumental de més de 500 anys i la majestuosa masia de Can Giol són els garants de la bonica ermita romànica de Santa Coloma de Sasserra (s.XI). Aquest paratge singular, que destil·la tranquilitat a dojo, és només a 25 minuts de Vic malgrat trobar-se en terme municipal de Castellcir. Per anar-hi, cal que aneu en direcció Collsuspina i abans d´arribar-hi gireu a mà esquerra pel trencall que mena a les famoses antenes (centre emissor). A molts pocs metres després d´agafar aquest trencall us heu de desviar a la dreta just pel costat d´una masia restaurada (us quedarà a la vostra esquerra) i seguir la pista forestal (en bon estat) que hi comença. De seguir-la sense desviar-vos aproximadament durant uns 3,5 km us conduirà a només 100 metres del paratge de l´església, al qual hi haureu d´accedir a peu a través d´un petit corriol diví que endevinareu al costat d´un contenidor de bestiar just quan la pista forestal fa un revolt d´esquerres. Al final d´aquest tupit i frondós corriol podreu gaudir de la immensitat d´aquest indret. Si bé l´ermita i el roure centenari ja són una molt bona excusa per atançar-s´hi, l´esplèndida esplanada que s´hi amaga n´és la cirereta.

L´eina del ROM

2008-03-19T15:38:00.000-07:00

L´Ajuntament de Vic aviat disposarà d´un ROM, és a dir, d´un reglament orgànic municipal que regularà, entre d´altres coses, les sessions plenàries del consistori vigatà. Era obvi que a l´equip de govern actual la dinàmica dels plens se li havia escapat de les mans i després de l´últim ple era evident que calia (i cal) posar-hi ordre. Però vigilem que entre tots plegats no ens hi fem més mal. És evident que tot instrument regulador estableix límits, però també és cert que respecta funcions. I si el què es pretén fer amb el ROM és limitar (quan no coartar) la principal funció del ple de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern, i restringir aquesta funció a la possibilitat de presentar 2 mocions i fer només 2 precs i 2 preguntes per grup municipal, la fotarem al pal. No en canvi si la limitació només és de temps, és a dir, establint uns minuts per cada moció, prec o pregunta. Això ho considero just i fins i tot necessari. Allò ho considero injust i autoritari. En qualsevol cas, espero que el ROM s´aprovi per unanimitat de tots els grups polítics del consistori i no entendria que l´equip de govern forcés l´aprovació d´un ROM sense tenir la unanimitat de tots ells.

PS: podeu llegir alguns dels reglaments de ciutats mitjanes d´aquest país que no limiten el nombre de mocions, precs i preguntes en el plenari, com el ROM de Girona, Granollers, Sabadell, Mataró o Olot, entre d´altres . També us deixo l´únic reglament que he pogut trobar que limita a 2 el nombre de mocions, precs i preguntes, i és el de Cornellà de Llobregat.

La ciutat per un forat

2008-03-16T10:30:00.000-07:00

9 del vespre. Església dels Dolors. Tres cops secs a la porta de l´església donen el tret de sortida a la processó més silenciosa de tot Catalunya, la processó dels Armats de Vic. El silenci sepulcral al pas de la processó s´apodera de la ciutat antiga i és el senyal inequívoc que clou el Mercat del Ram de Vic. Com cada any, i ja en fa gairebé 10, tornaré a vestir-me de negre i em disposaré a copsar el pols de la ciutat sota la vesta. Per mi, més que una manifestació de fe, és una manifestació de respecte. És una visió diferent de la ciutat que et regala noves sensacions. Són gairebé 120 minuts trepitjant la ciutat antiga en silenci i veient-ne la seva gent, cada vegada més diversa. I és que dues hores donen per molt. Fins i tot, per comprovar l´estat d´ocupació i deteriorament d´alguns dels pisos del centre històric de Vic. Poc a poc, el seguici anirà arribant i el braç que sosté l´atxa ho agrairà. Seran aproximadament les 11 de la nit però encara hi haurà temps per anar amb en Planes Bones a fer l´últim entrepà de pollastre.
(foto:osona.com)

El circ ja és cultura !!!

2008-03-12T17:25:00.000-07:00

Finalment després de moltes misèries i penúries, avui dimecres s´ha signat i presentat el primer Plà Integral del Circ a Catalunya amb l´objectiu que la creació, formació, difusió i projecció internacional del circ català sigui una realitat en majúscules. Dit d´una altra manera, és el primer reconeixement institucional a l´art circense català. Però han hagut de passar més de 30 anys per tal que aquesta manifestació cultural, compendi de totes les arts escèniques, pugui disposar d´un marc que la dignifiqui. A la pràctica suposarà, entre d´altres, poder consumir circ català als principals equipaments públics culturals del país (per exemple, al Teatre Nacional) o facilitar i estimular l´exhibició de circs de vela itinerants als pobles i ciutats on els acullin. Què carai, que es pot consumir cultura als “palcos“ del Liceu i a les grades d´un circ. Potser les joies no hi dringaran tant però la creació, l´esforç i el sentiment hi són igual. I és que els catalans, a vegades, som l´òstia. Fem cua i paguem gust i ganes per anar a veure Cavalia o el Cirque du Soleil i deixem morir de fàstic el Circ Cric, essent la tradició del circ contemporani europeu, del que el francès i el català n´eren els exemples més reeixits, el que va donar peu, precisament alguns anys després (!!!), a la creació d´aquestes multinacionals del circ. Quins collons! I per reblar el clau, sabeu què els hi han arribat a dir en alguns ajuntaments d´aquest país als membres del Circ Cric quan, dirigint-se a Cultura, demanàven permís per muntar la carpa al municipi?: un circ? parleu amb la policia! Aquesta és la "cultureta" que tenim.

Per sort, a Vic i Osona, on hem vist créixer en el passat projectes interessantíssims com el Circ Sèmola (després Sèmola Teatre) o on el Circ Cric hi ha plantat gairebé sempre la seva carpa itinerant quan ha estat de gira, hem demostrat sempre més sensibilitat cap al col·lectiu. Per tant, seria bo i molt interessant que Vic formés part de la xarxa de ciutats amigues del circ que incentiva el nou Plà Integral i que en signés el corresponent conveni amb la Generalitat per tal de fer de Vic una "ciutat-escola" amiga del circ.

PS: a la foto, gent de Vic i comarca fent cua per entrar al Circ Cric durant la seva primera gira itinerant amb carpa en el marc del Mercat del Ram de Vic de l´any 1981. Acompanyat dels pares i amb 7 anys a l´esquena jo també estava fent cua.
PS1: video del Cric on es pot captar perfectament la funció pedagògica i cultural de la que el circ pot ser-ne un trampolí d´estímuls.

Reunió de l´osonosfera

2008-03-10T16:53:00.000-07:00

Demà dimarts, a les 20:00 hores al Casino de Vic, hi ha una sessió de treball de Blocaires.Osona, oberta a tots els blocaires que vulguin participar-hi i fer-se seu el projecte comú de l´osonosfera. La rica comunitat blocaire d´Osona no és de ningú i és de tots. Com la xarxa. Per tant, és entre tots que hem de projectar-la amb força, sumant esforços i sinèrgies per fer-la un referent a la xarxa. És per això que ens cal l´ajuda i participació de tots. Demà ens trobarem per començar a preparar la primera trobada blocaire d´Osona i la necessitat d´articular un portal que n´aglutini tota la comunitat. Amb qui i com hem de fer-ho, ho haurem de decidir entre tots. Per tant, si ets blocaire i t´interessa, vine!

ERC, "paso corto, mirada larga y mala leche"

2008-03-10T15:16:00.000-07:00

Crec que el vot útil ha laminat ERC, però potser no tant com es diu. També l´ha afectat l´abstenció, i bastant. Ara bé, dels vots que se li han quedat a casa, no tots són, ni molt menys, independentistes emprenyats. Ull amb les interpretacions intencionades. Crec que a ERC no li cal variar substancialment el seu full de ruta, el té bastant trabat i ben definit, social i nacionalment, però si li cal serietat i sobretot unitat. Despertar il·lusió però sobretot confiança. Suposo que Puigcercós, hàbil, surt del govern per posar ordre, però mantenint intacte (en la seva essència) el pacte de govern. Seria un error gravíssim amenaçar la governabilitat del govern de la Generalitat de tal manera que se´n torpedinessin els fonaments. Matisos dins del govern, tots, però canvis profunds, pocs. Un segon trencament del govern tripartit seria letal per un partit que pot vertebrar en un futur (encara llunyà) un centre-esquerra nacional amb un horitzó sobiranista. Com pot guanyar serietat i confiança un partit que desestabilitzi per segona vegada el govern català. I una deriva a la radicalitat, tal i com és la realitat d´aquest país, tampoc no augura grans resultats (al contrari, faria perdre centralitat, i per tant, capacitat d´ampliar l´aspectre polític entre els veïns colindants). Per tant, com la benemèrita, a partir d´ara, a ERC li convé “paso corto” (garantir estabilitat, serietat i confiança), “mirada larga” (pautar el viatge a la sobirania) i “mala leche” (per posar ordre i unitat). Potser així, tots aquells que ara s´han quedat a casa, a la pròxima s´aixecaran del sofà i vindran a votar, amb estelada o amb pantalons acampanats.
PS: sobre les eleccions, podeu llegir el post del Jordi Casals, o el de Xavier Tornafoch, i la crònica de les eleccions del Domènec Pérez.

Bona nit i bona sort !

2008-03-09T18:26:00.000-07:00

Són la 1 de la matinada i ja tinc son. Fa pocs minuts que els espectaculars talons de la imponent Mònica Terribas ja no es passegen impunement per la tarima del plató de TV3. Fins i tot m´han fet venir vertigen ! Malauradament potser el mateix que tenen Ridao i Herrera. Chacón, en canvi, pot estar eufòrica. Victòria inapel·lable. L´esquerra optimista ha fet del vot útil el botxí de l´esquerra de 1a i de l´esquerra de debò. Ha igualat el percentatge i el mateix nombre de diputats que Felipe González l´any 1982 i ha contribuït, més que mai, a enarbolar el PSOE gairebé a l´olimp. Per treure´s el barret. Però l´engreix pot no ser real. Amb tot, espero veure´n resultats i tot i que no reclamaran grup propi, molts dels que els han prestat el vot (que han estat molts!) esperaran que aquests 25 diputats catalans serveixin, d´entrada, per defensar sense contradiccions els interessos d´aquest país. Podran demostrar-ho en infinitat d´ocasions i la més imminent en dir NO a José Bono com a President del Congrés.
El revés d´ERC és equiparable al de Boris Becker, sec però no letal. Sense rabietes estèrils, el seu full de ruta no és equivocat (ànims i endavant!), però cal tocar de peus a terra. És una cursa de fons. Els d´ICV-EUiA han pencat un ou però se´ls hi han cruspit la clara. I ara no poden deixatar l´ou (una putada!). I els de CIU han salvat el pis i els mobles, que ja és dir! De ben segur que la Moreneta els hi ha ajudat.
I a la comarca veig que la tònica és semblant. CIU aguanta (i bé!), el PSC puja (i molt) i ERC i ICV-EUiA punxen (a Vic, però, ICV-EUiA dóna la campanada). En fi, temps hi haurà d´analitzar-ho millor, però ja ho faran els periodistes i politòlegs comarcals. Per avui, ja n´hi ha prou...bona nit i bona sort (que farà falta!).

PS: en jordi parla del català acollonit, i jo demano, s´acolloneix així la gent? Si no veus el video, clica aquí.

2008-03-07T17:09:00.000-08:00

Dignifiquin el Ple, si us plau !

2008-03-03T16:37:00.000-08:00

Avui no vaig tard. 11:25 del matí i ja sóc al Ple. S´espera calent. 21 punts de l´ordre del dia, 20 mocions i gairebé 40 preguntes fan fredar. S´endevina nerviosisme en alguns regidors. D´entrada, els de CIU i ERC semblen més tranquils. De les 20 mocions, una és d´ERC, soci de govern. Fins l´últim moment, algun regidor “optimista” intenta retirar la moció. Sense sort (menys mal!!). Dels 21 punts de l´ordre del dia, la majoria de pur tràmit administratiu o derivats d´acords previs, només vull destacarne un, la creació del servei d´un complex esportiu amb gimnàs-spa inclòs. D´entrada, si és un equipament públic, benvingut sigui. El projecte, però, tan sols fa 6 mesos que s´ha començat a gestar. Estudiat i debatut, doncs, no ho està pas massa. Cal, per tant, molta més concreció. Segons Xavier Solà (molt més moderat i tranquil que l´anterior ple), ara només s´ha creat el servei i s´estudiarà el projecte (executiu i de gestió) però remarca, a petició de Xavier Tornafoch, que l´equipament serà públic i obert a tothom. Reitera que públic no vol dir gratuït (tots ho sabem això!!). Interpel·lat hàbilment de nou per la CUP i ICV-EUiA, Solà, de mena poc reservat, s´aventura amb una quota popular, 10€ al mes. Xapó, si és veritat. Però, ai las, si ens hem precipitat...

De les mocions, la d´ICV-EUiA (clarament intencionada) per destinar l´1% a cooperació, en comptes del 0,7%, rep una bona resposta meditada de Gràcia Ferrer, qui n´esmena hàbilment el contingut (compromís de l´1% durant aquesta legislatura), i n´obté el beneplàcit de Tornafoch. De sobte, però, Josep Burgaya contradiu (en bones paraules) l´argument de Gràcia Ferrer, companya de govern, i es manifesta reaci a assolir compromisos futurs. A la sala, desconcert total per la desautorització. Vila d´Abadal surt al pas i ratifica les esmenes i la moció s´aprova. En la moció sobre les aules de transició, també d´ICV-EUiA, intervé Anna Erra, Josep Burgaya i Joan López, qui en fa l´anàlisi més acurat i apartidista, malgrat que Tornafoch i Jurado no afluixen. Mentrestant, l´alcalde impedeix (amb autoritat i amb molt d´encert!) que Anglada no converteixi la sala de plens en una barra de bar (portava galetes i coca-coles pels seus). Són les 2:10 i m´absento del ple durant 20 minuts. Just el que tardo a menjar-me l´hamburgesa i les braves que el Fabi de l´Snack ja em té a punt. Torno al ple i han suspès la sessió durant 1 hora per dinar (cagum l´olla, d´haver-ho sabut no m´empasso la burger amb 3 queixalades!!). Pero aprofito per fer un cafè amb un bon company periodista. Torno al ple a les 15:30. Durant el descans, però, sembla que l´alcalde ha cridat l´atenció al regidor Burgaya per les seves actituds i interpel·lacions, algunes en clara contradicció amb ERC. Continuen debatent-se mocions de PxC i amb el contingut i to d´algunes d´elles, es va denigrant l´ambient del ple. L´equip de govern ja tampoc no sap què fer. PxC caldria que reflexionés seriosament sobre si és aquesta la millor manera de representar la ciutat.

A les 5:10 de la tarda (i quedant 2 hores de ple per endavant (el més llarg de la història)) les obligacions professionals (no visc de renda!!) em fan abandonar la "peixeteria" en què s´ha convertit el Ple, no sense comprovar, però, que ERC ja marca perfil propi i més autoritat (la qual cosa m´alegra!) dins d´un govern de coalició en el que CIU (almenys últimament i segons el meu modest entendre) viu més un idili amb ERC que no pas amb PSC, del qual comencen aflorar actituds prepotents. És obvi que l´oasi vigatà s´ha acabat, però, amb tot, i per sobre de partidismes, cal recuperar urgentment la dignitat del ple, reinstaurar el tracte de vostè en les interpel·lacions dels regidors i projectar a la ciutat un govern dignificat. La ciutat ho agrairà.

PS: a la foto, la votació de la moció d´ERC a favor de la independència de Kosovo, amb el vot favorable de CIU, ERC, ICV-EUiA i CUP, i l´abstenció del PSC i el vot en contra de PxC. Primera divisió pública de l´equip de govern actual. Les altres mocions, al no ser-hi, prefereixo no comentar-les.

PS1: de moment, les primeres reaccions al ple són dels companys blocaires Jordi Casals i Josep Comajoan. Espero que s´hi afegeixin Arnau Martí, Xavier Tornafoch, Laia Jurado i Quim Soler.

Perdre el tren...

2008-02-29T17:41:00.000-08:00

Sorprèn veure com l´alcalde de Vic (i President del Consell d´Alcaldes) obvia liderar l´esperit de comarca tot abandonant així la potencialitat d´Osona i la capitalitat de Vic en infraesctrutures i millores ferroviàries. No acompanyar aquest matí de divendres a Barcelona a alguns dels alcaldes de la comarca a la reunió amb el responsable de la línia ferroviària és un gest desagraït, incompatible amb la voluntat d´exercir des de Vic el lideratge de comarca. De fet, però, entre els assistents d´avui, també cal dir que alguns n´eren mers convidats de pedra, doncs tot i ostentar el més alt càrrec de representació institucional a la comarca no han estat capaços d´exercir en aquest tema el lideratge comarcal que se´ls exigeix pel lloc que ocupen. Amb tot, m´alegra i em satisfà que les reclamacions dels alcaldes hagin estat escoltades i preses en consideració pel responsable de la línia i espero que aquesta bona predisposició no hagi estat una mera voluntat electoralista. De fet, no seria la primera vegada...
(foto:osona.com)

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 03/03/08

2008-02-29T03:57:00.000-08:00

El ple d´aquest dilluns a les 11:30 tornarà a ser un suplici. L´ambient està caldejat i l´equip de govern necessita amb urgència posar pau i treva olibiana o els plens se li escaparan definitivament de les mans. A més, les sorpreses polítiques d´aquesta setmana no tenen desperdici (relleu incomprensible a l´IMPE, tèbia reacció iniciatives comarcals pel tren, tibantors pel POUM, juntes de portaveus inexistents, etc..) i en el Ple afloraran tensions. A més, la desvagonada de totes les mocions endarrerides no ajudaran a estimular l´ambient. Si vols consultar l´ordre del dia, clica aquí. Per llegir l´acta del Ple de gener, clica aquí.

Més del mateix

2008-02-25T16:33:00.001-08:00

Em va fer fredar el desplegament tècnic, mediàtic i periodístic del primer debat espanyol entre l´optimista Zapatero i el pessimista Rajoy. El resultat final, però, més previsible que la millor recepta de Bona Cuina de mans del mític i ja traspassat Jaume Pastallé (que ja és dir!). Cap sorpresa i una constatació. La bipolarització malaltissa rovella la democràcia participativa. Acabat el debat, pocs vots s´hauran mobilitzat i potser més se n´hauran desencisat. Zapatero amb l´empat es classificava i Rajoy necessitava guanyar, però al final cap dels dos es va emancipar. Caldrà jugar la pròrroga (dilluns vinent) però el "gol average"sembla ser per Zapatero. Tot i així, hi ha lliga. Ep, això sí, pels que la juguen! Jo aquesta lliga ja fa temps que no la jugo. Prefereixo jugar a casa. En fi, que Zapatero i Rajoy no són el mateix però sí més del mateix. Tot plegat, fa por la guilla!

PD: en podeu llegir bons anàlisis professionals de politòlegs comarcals aquí i aquí. També en parlen els germans Bardolet, en Xevi i l´Albert.

Mil·lenari Oliba

2008-02-24T07:27:00.000-08:00

Aquest 2008 fa 1000 anys que el Bisbe Oliba fou proclamat abat de Ripoll i de Cuixà. A mi, però, m´agrada més parlar del Bisbe que no pas de l´Abat. I és que tot i que no va escriue gaire i que els seus contemporanis i successors s´oblidaren massa sovint d´ell, fou essent Bisbe de Vic (proclamat 10 anys després de ser Abat) quan Oliba va exercir, durant els 28 anys que durà el seu episcopat (1018-1046), la seva més gran i colosal activitat com a Abat de Ripoll i de Cuixà. Ara, la Comtal Vila de Ripoll i l´Abadia de Sant Miquel de Cuixà, així com d´altres poblacions de la Catalunya Nord, commemoren l´Any Oliba per celebrar el Mil·lenari de la proclamació com a Abat del qui fóu fill d´una de les famílies més importants de la Catalunya del seu temps, i besnet del que es considera el fundador de la família comtal catalana, Guifré el Pilós. A Vic, el Bisbe Oliba (introductor del romànic al país) hi va construir una de les catedrals romàniques més importants de Catalunya, malgrat que avui només se´n conservi, restaurat, el campanar, la cripta, algunes dovelles en el rossetó de la catedral actual, així com capitells, blocs i fragments de pedra esculpida, conservats en el lapidari del Museu Episcopal de Vic. També hi remodelà l´església rodona de Santa Maria (avui soterrada inexplicablement sota el ciment). Però sobretot cultivà des de Vic la institució de la Pau i Treva de Déu, de la que en fou el principal impulsor, i de la que el sínode de Vic de l´any 1033 en va consolidar el projecte i el féu evolucionar, extenent la seva protecció de pau als marxants, esdevenint aquesta la primera protecció al món del comerç. També el seu savi consell era reconegut arreu. Fins i tot el Rei Sanç el Major de Navarra (avui símbol preuat de l´esquerra abertzale per reconèixer en ell el precursor de la unificació dels pobles de llengua basca en un estat independent), amb qui posteriorment mantingué una relació d´amistat, recorregué a ell en busca del seu consell essent encara Bisbe de Vic.

És per tot això que espero que l´Ajuntament de Vic se sumi i participi en els actes de commemoració del Mil·lenari Oliba i no desaprofiti una ocasió única de reivindicar el baluard olibà de la ciutat de Vic com un dels més importants i rellevants del Principat.

Campanya en marxa !

2008-02-22T15:35:00.000-08:00

A la Plaça Major de Vic, els de CIU, en manada, apareixien els últims. Els verds i de debò, eren els primers. Escombra i cartell en mà ahir a la mitjanit s´inaugurava la campanya. Del cartell de CIU, l´ullera vermella del Duran m´encanta. És pija i progre a la vegada. Del d´ERC, la tira fotomaton de´n Ridau és simpàtica (3 euros, 6 fotos, baratet!!). En el d´ICV-EUiA, el bon jan de l´Herrera hi apareix de cos sencer (sense bicicleta!). Els que ahir ens vam atançar fins la Plaça la vam fer petar una estona. Els que la vam continuar, vam anar a parar tots a Cal Veguer. Allà, hi havia el veguer major, l´alcalde, acompanyat de la flor i nata de la coalició. També hi havia un bocí de cúpula socialista. Una representació digne d´ERC i una altra de badocs, en la que m´hi incloc. Entre tots ompliem el bar. Tertúlia de capelletes fins passades la 1 de la matinada. Un servidor marxava dels últims, però els de CIU van tancar el bar! (per cert, a quina hora s´hi han posat avui??). En fi, bona campanya i sort a tots, malgrat que només començar, alguns convergents ja han començat a liar-la.

El color de la casa dels morts

2008-02-19T13:50:00.000-08:00

Semblen ser les mostres de pintura amb les que es pretén pintar la gran façana del nou tanatori-crematori de Vic. Jo el pintaria vermell. És a dir, de la foto, el primer color començant per l´esquerra. Un color amb força, alegre, actiu i revolucionari per la casa dels morts. L´única empresa del món que mai li faltaran clients. La clientela està assegurada. I de manera vitalicia. Aquest sector no està mai en crisi. I mal em pesi dir-ho, sort n´hi ha! Si la mort fos com el totxo i es pogués hipotecar, els pobres ho tindriem clar! En fi, no us vull pas aigualir el dia amb aquest post. Tot al contrari. Vol ser un post alegre. Alegre com el color que jo triaria per la façana del nou tanatori. En faria un cant a l´atreviment. Si passeu pel lloc, us serà fàcil imaginar-vos com quedaria la mole de tot l´edifici pintat de color vermell fosc. Seria un element de referència a la ciutat. Malgrat ser la casa dels morts, seria un punt de referència bàsic. I tot sigui dit de passada, l´edifici del nou tanatori m´encanta, sembla elegant en les formes i agraït en els espais. La gran vidriera-panoràmica que s´alça a llevant de l´edifici n´és el millor exemple. D´allà a l´infinit!

Oh Europa ! Oh Kosova !

2008-02-16T05:45:00.001-08:00

Si bé la guerra als Balcans i el conflicte de Kosovo ha estat durant els últims anys la nafre d´Europa, avui cal secundar sense por ni ambigüetats, i establint totes les garanties civils i legals que es necessitin, la declaració d´independència de Kosovo. Seria un error, i un despropòsit majúscul, frenar-ho o reprimir-ho a la força. Crec que la independència estabilitzarà la zona per sempre i l´ingrés de Sèrbia a la UE en serà la quadratura del cercle. Les paraules que segueixen son fruit de la devoció personal pels Balcans, una terra mítica, la història antiga de la qual va captivar-me fa molts anys. Potser per ser la terra que veigué néixer l´heretgia càtara, o per la perseverància nacional i social dels que un dia foren exterminats, avui estic eufòric, doncs tot just fa 6 mesos que, a la segona ciutat més important de Kosovo, Péc, vaig sentir-me partícep del seu anhel.

Amb el meu més gran respecte pels serbis de bé, la terra de Kosovo és la història d´un conflicte que no comença el segle XIV amb la pèrdua de Sèrbia, l´any 1389, del seu primer estat serbi a mans dels turcs de l´imperi otomà. És cert que d´aquesta derrota en una de les planures de Kosovo, els serbis en van fer l´acta fundacional de la seva gran nació, però també cal dir que fins al segle VII, moment en el qual van començar a arribar els primers eslaus, Kosovo era un territori iliri-albanès. Per tant, cal dir, alt i clar, que els primers pobladors del Kosovo actual foren albanesos. I diu la història antiga que després de la gran afluència d´eslaus a partir del segle VII, que van conviure junts amb els primers pobladors albanesos, Kosovo va continuar sent de majoria albanesa. I fins i tot en la gran guerra del 1389 contra l´imperi otomà, la coalició cristiano-balcànica estava formada també per albanesos, a més de serbis, bosnis, rumans, etc.., la qual cosa denotaria que els albanesos no van ser aliats dels turcs (tal i com volen fer creure els serbis) ni tampoc originàriament eren musulmans (s´hi van anar convertint al llarg dels segles). Sinó, com s´explicaria la devoció pel bisbe ortodox Fan Noli (per cert, traductor de Shakespeare i Cervantes a Albània), o per la Mare Teresa de Calcuta, tot un símbol pels albanesos.

Us deixo un emotiu video d´aquest nou estat d´Europa que s´estrena avui, i que esdevé, després de l´estabilització que dirigí el camarada croat Tito després de la Segona Guerra Mundial a tota l´exiugoslàvia, el segon més gran esdeveniment important d´aquesta mítica terra. El vídeo, tal i com volen els seus creadors, és un encès homenatge al ja traspassat President Ibrahim Rugova, un dels artífexs més compromesos amb la consecució pacífica del procés d´independència, com al comandant de l´UÇK, Adem Jashari, a qui el mateix President Rugova li atorgà l´any 2004 el més alt reconeixement com a heroi de Kosovo. A ells, però també als milers de ciutadans anònims que avui estan als carrers de les principals ciutats kosovars per celebrar aquesta festa democràtica, els dic sort i endavant. Del tema, també en parlen els blocs de l´Isaac Peraire, d´en Josep Romeu i de la Marta Rovira.

Suplici Plenari

2008-02-13T00:44:00.001-08:00

Arribo a les 11:31 minuts. El ple, previst per les 11:30, ja ha començat. Aquesta batalla no la guanyaré mai. De les 36 bombetes que il·luminen el púlpit del plenari només 1 fa figa. Caldrà reposar-la. De l´ordre del dia, la presentació de l´avanç del POUM, feta amb correcció pel regidor Àlvar Solà, dibuixa 3 grans eixos: el creixement moderat (prefereixo parlar de decreixement) i responsable de la ciutat,amb suspensió de totes les llicències dins de muralles (menys mal!!), l´actuació necessària en temes de mobilitat i l´aposta ferma per la sostenibilitat. Dels grups de l´oposició, PxC hi vota a favor, ICV-EUiA s´hi absté, per no contemplar 5 de les recomanacions que fa Tornafoch, i la CUP, que hi vota en contra, al·legant intencionalitats en el sempre complex procés participatiu. L´acalde deixa clar que l´avanç porta la seva empremta personal a l´hora de preservar i integrar a la ciutat les zones rurals i agrícoles (un encert, xapó!). L´aprovació definitiva de la creació del servei públic de llars d´infants motiva el vot en contra d´ICV-EUiA, que dubta de la priorització pública del servei. Al meu entendre seria un error que diners públics finalistes per a les noves llars municipals es diluïssin en el pot comú de la Fundació Eduació i Art per redistribuir-los des d´aquí a totes les escoles bressol, públiques i concertades. Estariem pervertint subvencions finalistes i fent un flac favor a les llars d´infants públiques, torpedinant així les expectatives ciutadanes en els “preus públics” de les mateixes. L´unanimitat plenària arriba per aprovar la memòria justificativa per la constitució d´una societat municipal per gestionar sòl i habitatge. És un encert rotund i una vella aspiració de la majoria de grups municipals, inclòs el del PSC, que durant les 2 legislatures en les que vaig ser regidor vam demanar-ne la constitució. Ara, l´alcalde hi ha donat el vist i plau amb l´acord unànim de tots els grups. Felicitats i enhorabona!

Arriba el torn de les mocions. Afloren els nervis i la malapraxis. Cueja l´error majúscul de l´alcalde de bandejar en l´ordre del dia les mocions presentades pels grups de l´oposició. Legal, però poc ètic. Aquesta pràctica denota la debilitat de l´equip de govern. Només l´antiga moció de la CUP sobre les delegacions territorials pot discutir-se, però en un acte de protesta Laia Jurado retira la moció. L´equip de govern respira tranquil, li acaben de fer un regal. D´haver-se discutit la moció, haguessin aflorat nervis i incomoditats.

Comença el suplici dels més de 40 precs i preguntes. L´arenga fatxenda de la PxC és intolerable però l´actitud de l´equip de govern l´esparvera. Ho porten fatal. Anglada els hi ha pujat a cavall i l´equip de govern no té cintura per frenar-ho. Però cal fer-ho de manera urgent. Però lluny d´arreglar-ho, Vila d´Abadal i Burgaya sempre entren al drap (!!). L´alcalde, a més, comet un error flagrant al tornar a repetir (ho va fer en l´anterior ple) que el seu objectiu en aquesta legislatura és defenestrar la PxC. Què en diran els ciutadans d´aquest objectiu "encomiable"? Vila d´Abadal és l´alcalde de tots els ciutadans, i ha dedicar tots els seus esforços a liderar els reptes i potencialitats que té la ciutat i a solucionar-ne les mancances, i no a contestar preguntes infumables i defenestrar partits polítics!!! Només els regidors d´ERC, Gràcia Ferrer i Joan López, responen amb criteri i elegància les preguntes que els interpel·len a ells.

Arriba el torn de la CUP, i Laia Jurado i Quim Soler són bandejats sense escrúpols per l´equip de govern, primer per Dolors Pena, que inexplicablement (???) abandona el Ple just en el moment de contestar una pregunta sobre el tancament de dos ciberateneus (nefasta gestió!!) que li incumbeix directament. I després per Xavier Solà que demostra una manca de respecte absolut cap a Jurado quan arrel d´una pregunta sobre unes instàncies que Jurado li havia requerit, aquell li etziba amb tota la desídia del món un trist “soc un despistat”. Solà es torna a cobrir de glòria, quan a instàncies d´una pregunta de la CUP sobre el carrer Torras i Bages, fuig d´estudi i carrega contra el periodista Josep Comajoan d´El 9 Nou al·legant que és aquest últim qui podria respondre-li millor, després de la noticia que aquest setmanari havia publicat. Buf...

Els precs i preguntes d´ICV-EUiA tornen a fer perdre els papers a Josep Burgaya, que és evident que no encaixa bé la crítica, i en una actitud arrugant demostra la seva feblesa política i per extensió la de l´equip de govern, sobretot de CIU i PSC. El ple s´acaba gairebé després de 4 hores i amb un espectador d´excepció, el nen de la foto!

PD: vegeu cròniques a osona.com i a la web el9nou.cat

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 13/02/08

2008-02-11T12:33:00.000-08:00

Aquest dimarts a les 11:30 hores del matí, en comptes del dilluns com és habitual, hi ha ple a l´Ajuntament de Vic. Entre d´altres, s´hi aprovarà l´avanç del POUM i l´aprovació definitiva del projecte d´establiment del servei públic de llars d´infants (!!!), la memòria justificativa per la constitució d´una societat municipal que gestioni el patrimoni del sòl i d´habitatge de Vic, i la sol·licitud de la declaració de la Casa Comella com a bé d´interès cultural. Sorprenentment, en l´apartat de mocions, només s´hi recull l´antiga moció de la CUP sobre les delegacions territorials (oblidada per l´alcalde que l´ha adormida fins que li ha interessat), però no es recull cap de les altres mocions que els 3 grups de l´oposició havien presentat. Ara per ara, a l´equip de govern no li devien convenir. Poca cintura. Per veure l´ordre del dia d´aquest ple, clica aquí. Per llegir l´acta de l´anterior Ple (hi veureu escrit Abat Oliba amb "v"!!), clica aquí.

Allò que NO votaré !

2008-02-08T15:19:00.000-08:00

La tangana electoral ja bull. Però el carrer continua en sumor. L´abisme polític-ciutadà continua eixamplant-se i l´abstenció va fent amics. Però l´enemic de l´abstenció activa és l´abstenció passiva. En l´abstenció, separar el gra de la palla, és impossible. És per això que aquell votant actiu que s´absté, premeditada i conscientment, per fer més visible el "llum vermell" que això no funciona, acaba diluint-se entre l´abstencionista crònic (aquell que arrepepat al sofà tant se li en fot tot!), la qual cosa fa que aquesta opció legítima acabi perdent credibilitat. Pel proper mes de març, aquesta opció la descarto. Com també descarto la del PP, la de CIU i la del PSC. Deixant de banda l´opció esquizofrènica del PP, tant la de CIU com la del PSC, em mereixen poca confiança, per no dir nul·la. Per tant, poques opcions em queden (l´ordre fa la cosa): la d´ERC, la d´ICV-EUiA i la del vot en blanc. Amb tot, aquesta última opció, atiada pel President Maragall i també per Heribert Barrera, no és gens descartable, tot i que personalment no em plantejava repetir ara la mateixa opció per la que vaig optar en les passades municipals. Crec que només les opcions no majoritàries (per ara!) semblen dibuixar un horitzó definit, transparent i sense ambigüetats, i només una pot vertebrar nacional i socialment aquest país. Les opcions majoritàries catalanes continuen embolicades en el mateix cabdell de sempre, perdent-se en crítiques recíproques estèrils i en ambigüetats nacionals calculades. Els uns extenuant-se en fer-nos creure l´amenaça del llop, intentant inhibir-se de les serioses dificultats per innovar un discurs que encara beu de lideratges felipistes per mobilitzar votants jubilats, i els altres, continuen famèlics de tocar cuixa si a Madrid (governi qui governi!) s´hi posen bé. De propostes interessants, doncs, cap ni una. Ambdues forces semblen refugiar-se en la incompetència dels altres per amagar la seva. Per això tinc clar allò que NO votaré !

Tàndem electoral als EUA ?

2008-02-06T01:04:00.000-08:00

El partit del segle en les primàries demòcrates dels EUA es resoldrà als penals. La cursa electoral entre Obama i Clinton podria forçar tant la corda al bàndol demòcrata que el candidat que s´imposi pugui fer desinflar els seguidors del perdedor a l´hora de sumar esforços junts (espero que no!) per la veritable contesa electoral a la Presidència, i facilitar així al bàndol republicà la continuïtat governamental. Seria un error. És per això que, si bé és poc provable, no és del tot descartable, que Clinton i Obama (i per aquest ordre) acabin fent un tàndem electoral per projectar amb força la candidatura demòcrata a la Casa Blanca. De fet, l´experiència no seria inèdita, i la veritat és que gaudeix d´un referent exitós quan en les mítiques i renyides eleccions de l´any 1960 el tàndem electoral demòcrata entre Kennedy i Johnson va triomfar i es va imposar a l´aleshores vicepresident Nixon. L´experiment podria repetir-se 48 anys després?

PD: Us recomano un nou bloc, el d´en Domènec Pérez, on hi podeu trobar bons posts sobre les eleccions americanes i política internacional.

Felicitats campions !

2008-02-04T06:46:00.000-08:00

La bona ratxa dels últims partits de l´Akasvayu Vic eren un bon presagi i el resultat final no s´ha fet esperar. Som campions! La primera Copa LEB Plata ja és a Vic i des d´aquí felicito a tots els jugadors, a l´equip tècnic, directius, esponsors i socis del Club Bàsquet Vic per la seva dilatada història com a entitat i pels èxits aconseguits. Us deixo aquest video vibrant dels últims minuts del partit a Palència, que precisament van ser els millors minuts del Vic, contra l´Illescas. No us perdeu les perles de l´amateur locutor.

La pàtina vigatana de Jaume I

2008-02-02T14:29:00.000-08:00

Seguint l´estela del bloc de Vicent Partal en la reivindicació del vuit-cents aniversari del naixement de Jaume I, m´adhereixo a la crida i postejo quatre ratlles, tal i com han fet en Quim, en Titot, o en Raül. Però ho faré reivindicant la possible pàtina vigatana en l´essència doctrinària que rep el gran rei conqueridor de mans d´un dels nostres vigatans il·lustres, Guillem de Montrodon, gran mestre templer que va custodiar i educar durant anys i de manera estricta el petit Jaume I (per voluntat testamental de la seva mare, Maria de Montpeller) al castell de Montsó (val la pena anar-hi, però virtualment podeu veure´l aquí). I precisament he escollit les paraules del Llibre dels Feyts en el que es parla de la custòdia del rei per part de Guillem de Montrodon: “e cordaren se tots quens nodrís lo maestre del Temple en Montsó: e son nom daquell Maestre era G. De Montrodon, qui era natural Dosona e Maestre del Temple en Aragó e en Catalunya”. A dia d´avui, d´allà on s´ubicà la casa que adquirí la seva família, no en queda res, i actualment s´hi aixeca el convent de santa clara, però si que el nom de la petita plaça (Plaça de Montrodon, dita també de Malla) n´és el seu reconeixement.

La mirada positiva? josé luís,apaga y vámonos...

2008-02-01T16:12:00.000-08:00

Que el PP (quina web més horrible!) perdi els papers i fagi de la demagògia barata el seu epistolari de campanya no em sorprèn. És el seu registre. Un registre que el PSOE aprofita per contrastar-lo amb el seu producte, “la mirada positiva”(???). No discutiré l´obvietat de l´estratègia del llop que, precisament per òbvia, em cansa. Més aviat “la mirada positiva” és “la mirada de siempre”. Però a aquestes alçades ja no perdré el temps amb llibres de cavalleria que a la meseta no entendran mai. Aquest sainet electoral ja el deixo pels molts que encara s´hi entesten (jo ja ho tinc clar!). Deixant de banda la trista subhasta popular (1 vot=400€) i dubtant dels postulats d´aquesta esquerra talentosa, el que em decepciona, i fins a cert punt em fa fàstic, és escoltar i veure certs tipus de paròdies electorals, com la de l´últim video del PSOE, on es parodia el càncer. És indignant, insultant i barat, molt barat. Un insult flagrant als milers de persones que pateixen aquesta letal malaltia. El video el vaig veure ahir i el que en un principi feia gràcia va acabar per fer-me fàstic. Si ésta és la mirada positiva, josé luís, apaga y vámonos...porqué quién te ha visto y quién te ve! Aquí us el deixo.

1 any de bloc

2008-01-30T01:52:00.000-08:00

Avui dimecres 30 de gener farà just un any que vaig inaugurar aquest bloc i hi vaig publicar el meu primer post. Ho vaig fer per convicció personal i per poder disposar d´un canal propi d´opinió i participació ciutadana. Una finestra oberta a la reflexió des de Vic i sobre Vic. Però en aquell moment no m´esperava que la projecció i acceptació d´aquest instrument virtual pogués despertar tant d´interès. Haig de reconèixer que més aviat n´era escèptic. La realitat, però, ha estat molt diferent i avui sóc un convençut més de l´enorme influència que té la xarxa i de la repercussió política i ciutadana que pot arribar a tenir un eina com el bloc. Amb tot, encara avui soc un profà en la matèria, inexpert i sense pedigrí virtual, però la voluntat i la il·lusió torpedinen qualsevol obstacle. He començat a treballar, sota el domini joanballana.cat, en el disseny d´una nova plantilla amb un format nou que permeti una més gran interacció amb el lector, tot aprofitant millor les eines virtuals col·lectives que hi ha a la xarxa. Espero que en pogueu veure el resultat en un parell de mesos (aprox). De moment, tanco aquest primer any blocaire amb més de 20.000 visites (veure marge inferior dret), 166 posts publicats i més de 660 comentaris, que al meu entendre, ja és tot un èxit! Gràcies a tots i a totes per fer-ho possible.
PD: aquest 2008 també compliran el seu primer any com a blocaires en raül, en carles, l´arnau, la marta, el josep, i la laia. Felicitats a tots ells també!

Misteris a Sant Benet de Bages

2008-01-28T10:19:00.000-08:00

L´esperit benedictí del recent reinaugurat complex del Monestir de Sant Benet, a la comarca veïna del Bages (prefereixo obviar el mot catalunya central) sembla rebel·lar-se contra tanta metamorfosi constructiva executada. El que per uns és una salvatjada (per mi ho és!), per altres és un reclam lúdico-turístic de primer ordre que ajudarà a revitalitzar l´economia de la zona. En diuen Món Sant Benet i és l´obra social estrella de Caixa Manresa. Calés, n´hi han colgat, i molts, això segur! Però potser també han devastat l´entorn. Però ara les velles pedres del que fou un important monestir benedictí del segle XII semblen no estar-hi massa d´acord i els esperits místics dels claustres ombrerissos que es deixen sentir són objecte d´estudi pels científics i un potent reclam turístic del complex. Fins i tot algunes cadenes televisives internacionals angleses s´han interessat pels fenòmens paranormals que alguns visitants diuen haver vist, sentit o escoltat. Us en deixo el video que se´n fa ressò i que n´explica les causes.

Us asseguro que abans del megacomplex, i quan les visites hi eren escasses, ja només el lloc amenístic en el que està ubicat el monestir convidava a fer-hi un passeig sense presses i endinsar-s´hi era una experiència gairebé èpica. I malgrat que l´espectacular cenobi amenaçava ruïna, la força enèrgica de l´entorn semblava mantenir-lo a recer de tot maldestre. Ara, quan hi torni (després de 10 anys), a més del rehabilitat monestir de la foto(xapó!), m´hi trobaré un gran espai per convencions i casaments (!!!), un restaurant de forquilla, una botiga de souvenirs, la seu d´un centre d´investigació de l´alimentació "Fundació Alicia" (participada per Caixa Manresa i la Generalitat de Catalunya i dirigida per Ferran Adrià, que en diu això), i fins i tot un hotel de luxe de 4 estrelles amb 87 habitacions (un dels més grans del Bages!!). Ai las, amb tant de ciment i un munt de gent...espero no haver de marxar corrent.

PD: si hi aneu, porteu un rellotge de sorra i feu-ne la prova.

Èxit catosfèric

2008-01-27T12:01:00.000-08:00

Han estat una cinquantena de ponents i més de 300 blocaires catalans els que hem participat en les primeres jornades de la catosfera celebrades a Granollers aquest cap de setmana. Ha estat un èxit en majúscules. Des d´aquí felicito als organitzadors (Ajuntament de Granollers i Poliblocs) i als molts col·laboradors que hi han participat, així com la vàlua de tots els tertulians-ponents que han participat en les taules-debats organitzats. De les més de 10 taules temàtiques organitzades, us deixo (en les pròximes hores) amb 2 intervencions del Toni Ibàñez (inventor de la paraula “catosfera”, escriptor i blocaire) i del Saül Gordillo (director de l´ACN i referent blocaire del país). Les dues intervencions són la reacció a la intervencio d´Albert Cuesta demanant als blocaires no mirar-se el melic postejant només en català, i a la de Xavier Vidal posant veu a una demanda dels seus oients a Rac 1 per crear un gran portal català que aglutini tota la comunitat blocaire catalana. I finalment us deixo un petit fragment de la cloenda-agraïment de Marc Vidal, principal impulsor de les jornades. També podeu llegir els posts de dos blocaires osonencs, el Jordi i el Raül. La veritat és que, malgrat ser blocaire, quan veus monstres virtuals de manera presencial i de la talla dels ponents convidats, et sents un autèntic profà en aquest camaleònic mon virtual que és la xarxa.

PD: disculpeu el tall final però se m´ha agotat la bateria.

Catosfera 2008

2008-01-24T15:14:00.000-08:00

Aquest cap de setmana participaré en les primeres jornades de la Catosfera que es celebraran a Granollers de divendres a diumenge, juntament amb alguns companys del grup promotor de Blocaires Osona, que a partir d´ara caldrà anar obrint i ampliant sense excepció a tots aquells que vulguin particpar en aquest projecte col·lectiu a la xarxa. Per més informació, cliqueu a la foto-link de la catosfera.

Transició a les aules ?

2008-01-23T00:10:00.000-08:00

Tot i tenir deferència explícita per la pública, crec sincerament que les escoles d´avui, públiques o concertades, en la seva vocació inapel·lable d´oferir un servei public educatiu, s´han pelat els genolls per fer més suau i agraït l´aterratge del nouvingut a la nostra ciutat, fent de les aules d´acollida, malgrat la insuficient dotació econòmica de la que algunes (tant públiques com concertades) han estat víctimes, una ròtula social i pedagògica ara per ara insubstituïbles. Potser complementables amb les aules de transició. Però ull, no fós cas que per vestir un sant en desvestim un altre. I jo em pregunto (potser sense solta ni volta): què passaria si apliquéssim la lògica (avui irrefutable en molts camps) del principi de subsidiarietat a l´escola? Crec que és des de l´àmbit de la pròpia escola des d´on es poden atendre millor les necessitats específiques del col·lectiu nouvingut. Ara bé, amb molts més recursos (més del doble dels actuals) per aquestes aules i universalitzant-ne el servei a totes les escoles. Amb tot, davant d´una prova pilot que no ncessàriament s´ha de convertir en regla, també cal esperar certa permeabiltat entre tots els agents implicats i treballar per acabar trobant un desllurigador que millori les disfuncions actuals que s´han detectat. Qualsevol iniciativa, però, no hauria d´anar MAI en detriment de l´escola pública(només faltaria!). I tot sigui dit de passada però a Vic, el famós esboç del model educatiu presentat per l´equip de govern quadripartit en un consell de ciutadania èpic, després del qual va dilapidar-se ICV-EUiA del govern, vam llegir-hi "aula de transició".
Per cert, una experiència interessant l´he trobat en aquesta iniciatia virtual d´escoles en xarxa i que ara ja s´ha ampliat a les escoles de primària (públiques i concertades) i en les que, per cert, només 2 IES de la comarca (el de Roda de Ter i el de Masies de Voltregà) hi estant adherits. La xarxa, com instrument col·lectiu d´intercanvi, també pot ajudar a fer més fàcil l´adaptació a la realitat del nou entorn al nen nouvingut. Des d´Aragó, tambe és interessant el bloc d´aquesta associació de pares i mares d´escoles públiques. També podeu llegir dos posts vigatans, aquí i aquí. I un de comarcal, aquí.

A recer de turistes

2008-01-19T15:11:00.000-08:00

Amagada dins del poble que li dóna nom, la petita església romànica de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà) és un petit tresor del segle XII a recer de turistes. Una autèntica joia inèdita del romànic català. La gran sorpresa, però, és dins l´església i no a fora. En el seu interior s´hi conserven frescos del segle XII-XIII, i és un dels últims conjunts pictòrics importants descoberts a Catalunya. Per veure l´església, demaneu-ne la clau a Can Quel. Per arribar a Sant Tomàs de Fluvià, cal que primer us atenceu fins a Sant Miquel de Fluvià, on també disfrutareu, d´un dels conjunts romànics més destacats de la comarca i del país, però del que ja en parlaré en el pròxim post inèdit sobre el mil·lenari de l´Abat Oliba aquest any 2008. Amb tot, és a Sant Miquel, on pel mateix carrer que mena al gran cenobi, i poc després de començar el carrer (just al costat d´un "colmado" de poble), podreu accedir per la dreta (si baixeu unes escales de ferro que poden passar desapercebudes) a un antic forn de ceràmica romà en molt bon estat de conservació. El forn es troba soterrat sota el carrer i l´accés només és possible a través d´una petita galeria de formigó que el protegeix. L´accés, però, està tancat. La clau de la galeria la podreu recollir a l´Ajuntament. Però fins i tot des de fora i a través de la reixa que en barra el pas, podreu visualitzar sense masses dificultats l´estructura i el pilar central del forn. Val molt la pena. Per arribar a Sant Miquel de Fluvià cal anar direcció a l´Escala i desviar-vos abans en direcció a Sant Mori (el poble de moda de l´èlit gironina). Després de Sant Mori, vindrà Sant Miquel i posteriorment Sant Tomàs. Si sou de fiar, als 2 llocs us deixaran gratuïtament la clau. Per acabar, i si l´estòmac se us enfada, us recomano anar a Camallera, i tastar les patates amb botifarra del perol esparracada que us serviran a Can Gisbert.

Ressaca blocaires.osona

2008-01-18T15:37:00.000-08:00

Ahir presentàvem en públic el col·lectiu Blocaires.Osona. Ens apadrinava el periodista i blocaire de referència, Saül Gordillo, que a més, presentava a Vic el seu llibre, Nació.Cat. El company i periodista, Josep Comajoan presentava l´acte. I un servidor, en nom del grup promotor, explicava el què, el com i el quan de Blocaires.Osona. Va ser un èxit. I a partir d´ara, el grup promotor d´aquesta iniciativa treballarem per tal que en els pròxims mesos Blocaires.Osona es converteixi en un espai virtual que aglutini i cohesioni la rica comunitat blocaire de la comarca per projectar-la amb força a la blocosfera catalana. La versió oficial arriba fins aquí.

Després de l´acte, tots els que van voler van venir a sopar. En Saül també ens va acompanyar. I la veritat és que ens ho vam passar "teta". I és que vam anar al mateix restaurant, i vam seure´ns al mateix lloc, on fa unes setmanes l´acalde de Vic despatxava amb el de Manresa, entre engrunes i setrills, la “viladabalada organització territorial” (ep, en carinyo!). Més d´un volia endur-se´n el setrill de record. Ja plat en mà, a sobre la taula ni una ampolla de vi. Tot aigües. Vam desterrar el vi. Però de sentir-nos algú, no l´hi hagués fet pas el mateix efecte... Mentestant, i al fons del restaurant, un piano portàtil a mans d´unes padrines avançades d´edat, celebraven (amb vi!!) alguna efemèride tot entonant la més èpica de Pau Casals. A dalt al reservat, on érem, el setrill, untat, semblava disfrutar. Igual que tots nosaltres. Durant el sopar, les elocubracions “en verd” van ser moltes. Les “tricolor” també. Però cert és que blocaires, periodistes, amics i conferenciant, ens ho vam passar d´allò més bé. Desnonats del restaurant, uns quants “verds” i “tricolors”, la vam continuar fent petar a la Plaça. 1 hora i quart a peu dret. I eren gairebé les 3 de la matinada quan vam decidir anar a fer non sense haver arreglat el món...(ni la ciutat!). No és estrany, doncs, que avui algú tingui ressaca...

PD: Podeu llegir-ne més noticies a el9nou.cat, i a osona.com.
(foto:marc riera/acn)
(video: el9tv)

Ep, blocaire, mira´t això !

2008-01-15T03:01:00.000-08:00

Ep, ens coneixes? Som 6 blocaires osonencs, amb estils i perfils diferents, que conformem el grup promotor de Blocaires.Osona, la bitàcola osonenca que d´aquí uns mesos aglutinarà tots els blocs de la comarca d´Osona (Lluçanès inclòs) i projectarà amb força aquesta rica comunitat blocaire a la catosfera catalana. Volem que Osona sigui referència arreu del país per tenir una comunitat blocaire de primer ordre, quantitativa i sobretot qualitativament. A finals d´any, el grup promotor va presentar privadament la iniciativa i el manifest als periodistes comarcals en un sopar-tertúlia distès i desenfadat que va ser molt més que un sopar. Ara, fem la presentació pública d´aquesta iniciativa a la comarca. Per tant, si ets blocaire, mulla´t i formen part. I si ets lector, segueix-nos perquè és per tu que postejem. Aquest dijous, 17 de gener, a les 20:30 hores a la sala d´actes de la Delegació d´Osona del Col·legi d´Arquitectes de Catalunya, situat a la Plaça Bisbe Oliba, número 8, de Vic, t´esperem a la presentació pública de blocaires.osona en el marc de la presentació del llibre Nació.Cat de Saül Gordillo, periodista i primer blocaire de referència al principat. El periodista Josep Comajoan presentarà l´acte. Ens hi veiem. Salut blocaire!

Josep Pallach, 31 anys després

2008-01-13T16:56:00.000-08:00

Ara fa 31 anys, a les 2:30 hores de la matinada del dimarts 11 de gener de 1977, moria prematurament d´una crisi cardíaca dins del cotxe particular que el traslladava d´Esclanyà (Alt Empordà, Girona) a Barcelona, quan ja només era a 500 metres de l´hospital, qui, en paraules del President Jordi Pujol, va ser un dels millors líders polítics d´aquest país, Josep Pallach. Les circumstàncies de la seva mort feren agilitzar d´urgència l´obertura de la primera unitat coronària a l´hospital de Girona. Sempre s´ha dit que d´haver existit ja la unitat a Girona, Pallach hagués pogut sobreviure. Fill d´una modesta família figuerenca, l´ideari i la influència política del seu pare, membre d´ERC i elegit regidor de l´Ajuntament de Figueres l´any 1931, el va marcar per sempre. Josep Pallach, morí només 30 hores després d´haver estat elegit, no sense oposició, Secretari General del PSC-Reagrupament, en el marc del III Congrés del seu partit, celebrat el cap de setmana del 8 i 9 de gener. Un cop reelegit, Pallach va cloure el Congrés i va acabar el seu discurs demanant un aplaudiment pel Secretari General d´ERC i amic seu, Heribert Barrera (amb qui havia compartit la presidència col·legiada del primer Reagrupament (RSDC: Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya)), i presentant l´adhesió del seu partit, entre d´altres, a la campanya pro premi Nobel per a Xirinachs i per la campanya pro monument al President Macià organitzada pel diari Avui. L´endemà dilluns, tot i trobar-se ja cansat, continuà les classes a l´Institut de Ciències de l´Educació de la Universitat de Girona. Però retornà a Esclanyà cap a les 7 de la tarda conduint personalment el seu Renault 16, després de tenir símptomes d´alteració del ritme cardíac i perdre parcialment la visió. Ja a casa, va visitar-lo el metge de capçalera i un cardiòleg. La urgència féu traslladar-lo a Barcelona, on morí.

Després de la seva mort, són molts els que, sense escrúpols, no van tenir vergonya en lloar els mateixos postulats que en vida havien detestat i en molts casos, bandejat. Alguns reconeguts socialistes, avui encara amb importants responsabilitats dins del PSC en foren els més baladrers. Els era molt difícil d´entendre l´ideari socialdemòcrata i la radical catalanitat de Pallach, que el feia emmirallar més amb Europa que no pas amb Espanya, amb la que volia trobar fòrmules imaginatives per federar-s´hi partint d´una Catalunya nacionalment plena. No en va, algunes de les seves afirmacions més cèlebres, encara avui inèdites per molts, com que “amb la independència d´aquest país s´hi ha de pensar sempre però no parlar-ne mai” o “ que una persona no és lliure si el seu poble no ho és” han estat sempre poc enarbolades pels que en teoria eren els seus companys de viatge. Aquest ideari, social i nacionalment massa avançat per les èlits socialistes més marxistes i puritanes, féu que mai no trobés l´encaix idoni en aquests cercles, però si deixés una forta empremta en l´espectre polític català. Ara, 31 anys després de la seva mort, aquest post n´és un record.

Ciutadans porcs

2008-01-11T03:01:00.001-08:00

Aquesta és, dia si i dia també, la imatge que al capvespre ofereix aquesta paperera-contenidor de la Plaça Major de Vic, just a la cantonada del carrer de la Riera. I no cal dir que tots els visitants que surten del parquing soterrat de la plaça topen amb aquesta postal domèstica tan galdosa. Jo no sé si els responsables de l´actitud incívica són blancs, negres, grocs o taronges, però el que si sé és que són ciutadans, igual que jo, però ciutadans porcs. No fa falta ser cap llumanera per entendre que aquesta paperera no és un contenidor, però és la p....mandra de fer uns metres més per dipositar la brossa allà on toca, la que fa realitat aquesta estampa bruta i degradada. I del fet en sí, no n´és culpable l´Ajuntament (només faltaria!!), sinó que és culpa d´uns quants ciutadans porcs. Apa, ja està dit!

Ahir vaig tenir un somni...

2008-01-09T14:36:00.000-08:00

L´he estat seguint de prop els últims dies. Barack Obama té els atributs i els defectes de tot líder. Ho sap i ho aprofita. Desperta il·lusió i transmet confiança. Dos dels tres baluards imprescindibles per fer moure el gran corró nordamericà. Quan li cal té bona arenga i esperança "lutheriana". Malgrat no enarbolar el baluard de l´experiència, aprofita bé la seva pàtina d´inexperiència tot i no haver-ho d´apendre tot de cop. Beu de l´esmorteïment generalizat de la política nordamericana i de la seva innata capacitat (aquesta no s´aprèn!) d´injectar dosis d´il·lusió i esperança a una nació jove amb ganes de canvi. Obama ha aconseguit fer trontollar (quan no volatilitzar) les fermes expectatives de l´exprimera dama Clinton, que curada d´espants (fins i tot dels de “faldilles”) finalment ha decidit arremangar-se i baixar de l´autobús, per fer més amè i humà el seu bon projecte electoral. Una Hillary arremangada i menys “tatcheriana” pot guanyar en humilitat. Malauradament a Obama la “blanca” realitat americana pot acabar diluint-li, en l´últim tram de la seva impecable trajectòria, la seva honesta esperança. Però la confiança en el sistema de tots els nordamericans segurament és envejable. I si ahir, com l´any 1968, hagués estat al vell hotel de Memphis potser hagués tingut un somni...

Un ple avorridot

2008-01-07T17:41:00.000-08:00

La puntualitat anglesa és la norma imperant d´aquest consistori. Cap dels plens celebrats fins ara ha començat en retard. Per això a tots hi he arribat tard. El ple, però, ha estat avorrit i no ha donat massa de sí, tret de la constitució de la fundació privada que gestionarà les noves escoles bressol públiques (caldrà veure el preu públic final que hauran de pagar els usuaris, igual o més barat que les privades?), i de la voluntat de l´equip de govern de crear en els pròxims mesos una empresa pública del totxo (una bona iniciativa que es contemplava als programes electorals). Les dues iniciatives caldrà veure com es desenvolupen i sobretot com es gestionen.

Al final, 3 mocions. Les dues mocions rebutjades de PxC, una sobre el projecte “Catalunya i voltants amb bicicleta”, que ha rebut el suport de la CUP (han demostrat no tenir tants prejudicis com l´equip de govern per votar a favor una moció que ells han considerat d´interès per la ciutat), i una altra de condemna del recent atemptat d´ETA, substituïda per una d´alternativa de l´equip de govern i ICV-EUiA que ha estat aprovada. En les mocions, però, l´arenga enverinada del líder de la PxC ha crispat altra vegada el ja de per si carregat ambient del ple. La veritat és que el to injuriós d´Anglada cansa.

A precs i preguntes, i pels curiosos, l´alcalde ha reconegut que en un exercici de contenció pressupostària havia decidit suprimir els lots de nadal a tots els regidors de l´Ajuntament, tot i que Josep Burgaya, a petició d´Anglada, ha hagut de puntualitzar que si que havien estat obsequiats amb lots “raonables” els membres externs dels organismes autònoms, inclòs l´IMPE. L´últim apunt tafaner, amagat entre línies i per molts inadvertit, ha estat el súbtil avís etzibat per Burgaya a ERC quan tot argumentant la crítica a PxC per l´ús simplista que fan de les mocions, ha utilitzat una moció d´ERC de la passada legislatura sobre l´etiquetatge en català de les aigües de l´Ajuntament, com exemples de mocions estèrils i personalistes que no haurien de discutir-se mai en el Ple. Per si les mosques...
(foto:osona.com)

Xenòfob, l´etiqueta de moda

2008-01-06T14:29:00.000-08:00

Duran i Lleida ja ha dit que no pensa retirar el polèmic video. D´entrada, i per que quedi clar. Jo tampoc ho hagués fet. I entre Duran i jo, l´abisme polític és enorme. Però detesto amb la mateixa força l´oportunisme polític per redits electorals del senyor Duran, com l´argumentació primària i barata de titllar tot allò no políticament correcta, com a xenòfob. Si per no ser titllat de xenòfob (l´etiqueta fàcil i de moda) m´haig de posar una vena als ulls, parlar en veu baixa i ser políticament correcta, ja em poden penjar l´etiqueta! Però jo no seré hipòcrita. La realitat és la que és i mai cal subestimar el poble. Però dit això també és cert que serveix de poc parlar clar però no fer res. I ara CIU fa això. Però només això. I és que les dotacions pressupostàries en temes d´immigració dels anteriors governs nacionals de CIU feien fredar. Manlleu i Vic, ho saben bé això. I parlo per experiència. Però tampoc cal que siguem ingenus, i si bé el primer govern tripartit i ara també el govern d´entesa han començat a redreçar econòmicament la situació, també és cert que continua sent molt precària pels ajuntaments. Per tant, davant dels problemes, o encara millor, davant dels reptes (i la immigració ho és), claretat, fermesa, criteri i unitat. Però tot això no serveix de res si no s´acompanya de recursos. De calés. De molts calés. I per ara, encara no hi són. Per tant, menys etiquetar els altres i més treballar nosaltres. Que prou feina tenim!

PD: l´amic i camarada Casals (amb simpaties soviètiques) que ja havia opinat sobre aquest tema, ha decidit interpel·lar-me directament en un nou post per tornar obrir debat. Clica aqui per veure´n el post.

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 07/01/08

2008-01-06T11:34:00.000-08:00

Aquest dilluns hi ha ple. Deixant de banda el Ple de Pressupostos, és el primer ple amb el nou horari, encara més intempestiu que l´anterior. A les 11:30 del matí. De totes maneres, no hi faltaré. De l´ordre del dia en destaca la constitució de la Fundació Privada que gestionarà les escoles bressol i la comissió d´estudi del que vol ser una empresa pública d´habitatge. Dues mocions de la PxC i un arsenal de precs i preguntes dels grups de l´oposició tancaran el ple. Per llegir-ne l´ordre del dia, cliqueu aquí. Per llegir l´acta del ple anterior, cliqueu aquí.

2008, sabates noves

2008-01-01T19:27:00.000-08:00

Estrenem sabates. Espero i desitjo que ens serveixin a tots per continuar caminant, individual i col·lectivament. Els camins són infinits. Però cal buscar-los. Ens trobarem caminant. Us deixo amb “camins” dels Sopa, una de les cançons que a molts ens va marcar una època i que he trobat força adient per començar a caminar junts aquest 2008. Bon any i bon camí.

PD: últim concert de Sopa de Cabra, el dia 8 de novembre de 2001 a la sala Razmataz de Barcelona, on també vam poder veure i acomiadar en joan cardona "ninyin", traspassat uns mesos després.

El rei de la bossa

2007-12-30T11:22:00.000-08:00

Un petit canó de paper de colors enrotllat (i amb sort acabat amb plumes), del que d´un extrem en sobresurt un broquet amb llengüeta que quan se´l bufa fa descaragolar el canó tot etzibant un soroll estrident i mal afinat. És l´espanta-sogres o el langue de belle-mère, com diuen els francesos. Un artefacte d´enginyeria que es proclama rei de la bossa de cotilló. De fet, no costa gaire ser el rei de la bossa...i és que a l´hora d´escollir entre l´antifaç, el collar hawaià o el barret de paper amb goma que es peta, l´espantasogres és la millor opció. Però aquest minúscul i apreciat artefacte jocós amaga un secret mil·lenari. És un efecte misteriós i sorprenent, diferent del convencional. Preneu-ne nota. Si quan bufeu pel broquet, poseu el dit petit just a sota on comença el canó de paper i apliqueu una lleugera però concisa pressió cap amunt, l´espanta-sogres sofreix una erecció descomunal, no apte per espècies en zel que en veure l´espectacularitat de l´erecció s´autoproclamen “espantades”. Us caldrà molta mà esquerra i un bon grapat de tendresa per fer creure que l´espant és tan sols un encenall d´allò que a l´última nit de l´any fareu a sa vostra/e acompanyant...
Bon any, salut i força al canut!

Me´n vaig de Vic (innocentada)

2007-12-28T13:47:00.000-08:00

Ho heu llegit bé. Me´n vaig de Vic. No per sempre, es clar!! Però si per una bona temporada. Com a mínim 2 anys. Almenys aquest és el termini pel qual m´he compromès amb el Carlo Pregliasco i la Graciella De Salvo, dos bons amics italians, reconeguts llibreters d´antic, que s´han atrevit a arriscar-ho tot per comprar la Villa Salvatore, una singular mansió italiana a les afores de la ciutat de Viterbo (a 100 km de Roma), per convertir-la en la llibreria d´antic més gran d´Europa. I han confiat amb mi i amb 2 professionals italians més (un historiador i una llicenciada en biblioteconomia) per tal d´ajudar-los a fer realitat el seu projecte. Ells mateixos m´ho comunicaven personalment aquest mateix diumenge. Tot i que fa anys ja me n´havien parlat, no ha estat fins ara que s´han decidit a donar el pas. I després de pensar-hi molt, crec que no puc dir que no. És una oportunitat que no vull ni puc deixar escapar. Fins i tot les actuals circumstàncies polítiques i personals m´ajuden a fer el pas.

Els que em coneixeu sabeu que el món del llibre antic m´apassiona i que en sóc un aficionat compulsiu, per la qual cosa, treballar d´adjunt a gerència amb el fill del President de l´Associazione Librai Antiquari d´Italia, Umberto Pregliasco, és tot un privilegi. A més, es un projecte cofinançat per la Universitè Degli Studi delle Tuscia i la Comune de Viterbo per una banda, i el matrimoni Pregliasco-De Salvo per l´altra. La villa Salvatore (a la foto) és una mansió del segle XVII situada dalt del turó que copa la ciutat antiga de Viterbo, d´orígen etrusc i un dels ambients medievals més ben conservats de tot Itàlia. Crec que l´experiència s´ho val i l´oferta econòmica (manutenció i hospedatge inclòs) també. Si us haig de ser sincer, serà un bon començament d´any. El 14 de gener a les 11 del matí el Carlo i la Gabriella, juntament amb els que seran els meus nous companys m´esperaran per esmorzar al vell i antic hall de la Villa Salvatore. Durant el temps que estaré a fora, aquest bloc serà el vincle que em mantindrà unit a la ciutat, a la comarca i al país.

PD: No he estat l´únic blocaire que he publicat una innocentada, si voleu llegir la de l´amic Jordi Casals de Torelló, cliqueu aquí.

Ordre del dia Ple Consell Comarcal 27/12/07

2007-12-27T03:22:00.000-08:00

Tot i que l´Ordre del dia no figura a la web del Consell Comarcal (quins nassos!!!), avui dijous a les 7 de la tarda hi ha ple comarcal, i a més, és el Ple de Pressupostos. La web és molt maca però si no s´actualitza serveix de ben poca cosa. Per tant, no us puc oferir l´ordre del dia perquè no consta enlloc!! Els turrons deuen ser els culpables...

El secret de la sort...

2007-12-24T06:04:00.001-08:00

Aquest cop si que no he pellucat res. Bé, ni els altres tampoc, clar!! Ara, la cosa té collons eh? Les estadístiques d´aquest bloc el mateix dissabte ja es disparaven....i més d´un sms pel mòbil em demanava si la no actualització del bloc tenia res a veure amb el fet d´haver pellucat alguna cosa. Cagum l´olla, res de res. El misteri de la sort, com el de la màgia, és per disfrutar-lo i no per entendre´l. Però si sou massoques i voleu entendre´l busqueu-ne el secret en aquesta direcció. És la depressió de la plana que a l´acumular-s´hi les boires originades per la condensació de la humitat en contacte amb el sòl fa que els dècims tocats per la boira pixanera esdevinguin agraciats. I és el sentiment vigatà, com a fenònem de voluntat, de paciència, de tenacitat, oposat a la fatxendaria verbalista, el que acaba d´enamorar la sort a la ciutat. I finalment és el petit i minúscul Sant Francesc, oblidat i poc cuidat, entaforat i amagat a les muralles de Pere III del Portalet, qui en custodia el secret fins l´any que ve i el resguarda de qualsevol tafaner. Salut a tots i BON NADAL !

La mercantil Ausa Futur

2007-12-24T05:16:00.000-08:00

La inciativa privada ha hagut d´acabar fent allò que des de la iniciativa pública local i comarcal tant se n´ha parlat però mai s´ha materialitzat. Han estat els empresaris comarcals i no els ajuntaments locals els que han aglutinat esforços i endegat un projecte per servir a la comarca i al país. Per tant, felicito els promotors de la mercantil AUSA FUTUR pel seu compromís i valentia. Caldrà, però, que la iniciativa no es polititzi, ni que se n´estableixin paternitats. I és que a més d´un el projecte li farà salibera. Espero no sentir que l´èxit del projecte se l´apunten els alcaldes!! Suposo que els promotors ho tenen clar i que qui paga, mana. És evident, però, que només la suma d´esforços, privats i públics, en garantirà l´èxit. Més enllà dels objectius genèrics i de les bones voluntats, i del tant preuat i buscat parc tecnològic (tothom en vol un!!), hi ha tres aspectes interessants que van més enllà del parc de moda. La compra de sòl, la promoció industrial, i la complicitat de la Universitat de Vic. És a dir, intervenció territorial, estimulació d´indústria i sintonia empresa-universitat. Pinta bé. Ànims i calés.

Pressupost pantalla

2007-12-20T16:06:00.000-08:00

Arribo tard. Bufant. Cagum l´olla, acabo de pujar i baixar l´escalinata que porta a la Sala de la Columna per res. Allà s´hi havia de fer el Ple. Però al final, res de res. La veu del senyor Burgaya surt de la sala de plens. M´hi atanço. Avui la sala no està plena. Just al mig de la sala uns “grans armaris digitals” plasmen els números del pressupost. Pocs regidors se´ls miren. L´espectacle digital no té precedents. La necessitat d´innovar sembla una dèria (!!). Avui, però, no hi ha claca. Murphy és l´òstia. El senyor Burgaya intenta transmetre la grandiloqüència del pressupost pantalla. No convenç. I és que allà on durant 4 anys hi ha vist "papus", ara hi veu "sirenes". És el problema de la demagògia. Però ja bregat destrio de seguida el gra de la palla. Xavier Solà m´hi ajuda molt. D´ell surt el titular d´aquest pressupost. I molt positiu, per cert. A Vic, les persones jubilades tindran el transport públic gratuït. No cal dir res més, el titular ja està guanyat. Felicitats (sense sorna). Si s´aplica, xapó! Li arriba el torn a l´oposició, que tota ella en pes es queixa que els patracols del pressupost se´ls hi han entregat tard. Això també ho deiem quan governava Jacint Codina. Però com a mínim amb en Cinto es deixaven 4 setmanes de coll. Ara, ni una, segons diuen. Quina barra! L´oposició també els retreu la reincidència en la puja dels sous. Vila d´Abadal, Burgaya i Ferrer són els més agraciats. La PxC i la CUP hi claven la banya. Burgaya pica l´am i torna a caure en l´error. Persistir en la necessitat de justificació delata anormalitat. El mòbil no para de trucar-me, senyal inequívoc que no puc viure de renda i que necessito tornar a la feina. Ep, avui el Ple era a les 10 del matí. Ja a la nit, desempolsino les actes d´alguns plens de la legislatura passada...i llegint-les disfruto com un camell... Us imagineu perquè? Ja ho sabreu...

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 20/12/07

2007-12-18T16:09:00.000-08:00

Aquest dijous a les 10 del matí, com qui va al mercat a comprar fruita, l´equip de govern ens convida al Ple Extraordinari de Pressupostos. Aquest cop, però, el Ple es farà a la Sala de la Columna, entre vigatans il·lustres (almenys a les parets). No hi ha dubte que la posada en escena serà acurada i que la claca estarà assegurada. Caldrà estar atent a les perles que es deixin anar, o als infortunis que hi puguin haver, o ser murri per llegir molt bé entre línies. Les cadires vermelles almenys seran més còmodes que els bancs de la sala de plens. Una curiositat, durant els 8 anys que he estat regidor s´han criticat sempre, per excessives, les despeses de representació de l´exalcalde Codina. Sort que l´actual equip de govern fa de l´austeritat la seva raó de ser...
Clica aquí si vols veure l´ordre del dia. Clica aquí si vols veure l´acta del Ple anterior. Curiosament en l´acta del Ple anterior s´obvia el fet que l´alcalde va denegar al regidor d´ICV-EUiA la segona petició per explicar al Ple la seva sortida del govern. Caldrà estar atents als descuits de l´acta d´ara endavant.

El nou treball de Marc Puigdomènech

2007-12-18T15:56:00.000-08:00

Despullat és el nou disc de Marc Puigdomènech. El va presentar aquest dissabte a l´Ateneu de Balenyà, on gairebé en família va desgranar una a una i en el mateix ordre que el disc les seves noves cançons. Vaig tenir el plaer d´anar-hi amb l´Albert i la Mònica. El nou disc és un treball fet i gravat sense sofisticacions ni estereotips. Expressament despullat de tot envoltori, i orfe de qualsevol acompanyament, el nou treball d´aquest bomber de 30 anys és amè i directe, un doll d´acords encadenats salpebrats amb lletres d´autor, reivindicatives algunes i molt personals d´altres, que fan d´aquest nou treball un digne referent de la cançó d´autor en els circuits alternatius.

"Paso corto, mirada larga y mala leche"

2007-12-13T15:49:00.000-08:00

La tenia preparada i la va deixar anar. I tant si la va deixar anar. Va ser la cirereta del pastís. I la veritat és que se´m va posar de perles. "Paso corto, mirada larga y mala leche". Això és el que ens va receptar ahir Alfons López Tena a tots els que vam anar escoltar la seva brillant i concisa conferència sobre “dependència o independència”, organitzada amb gran d´encert per la delegació d´Osona de la Plataforma pel Dret de Decidir. Mònica Sabata i Eric Herrera van complementar amb nota la magistral lliçó d´aquest vocal del Consell General del Poder Judicial. López Tena va fer servir aquest típic emblema de la "benemèrita" per tal de marcar el pas en la consecució del màxim horitzó nacional per aquest país. I fer servir els eslògans dels que foren botxins per reorientar ara els propis camins, és un vell truc d´estratègia xinès larvat fa dos mil cinc cents anys per Sun Tzu, i que encara avui mou fronteres. La majestuosa sala de La Central dissenyada per Josep Mª Pericas va acabar de donar pompa a un acte que va ser un èxit, i en el que per cert, vaig veure-hi un antic i bon excompany de partit, en Josep Ylla Català.

Un pam més

2007-12-12T14:55:00.000-08:00

L´esperada urbanització del carrer Torres i Bages de Vic ja dibuixa la que serà l´amplada del carril pel trànsit rodat. Poc més de 3 metres d´amplada. Al meu entendre, tal i com ja va passar al Passeig, un pam més d´amplada no hagués fet cap mal, al contrari. Ni tampoc hagués fet augmentar la velocitat dels vehicles, ni la seva afluència. I no ens enganyem, a l´ampla i agraïda vorera un pam menys tampoc li hagués causat estralls. I ni tan sols el carril bici projectat sobre la vorera se n´hagués ressentit. I és que, a vegades, SÍ ve d´un pam !

Èxit Medieval

2007-12-09T05:16:00.001-08:00

Sóc veí del Portalet i l´enrenou d´aquests dies pel Mercat Medieval no ha estat menys del que els veïns de dins muralles tenen i continuen tenint quan la ciutat acull un esdeveniment de primer ordre. És per això que qualsevol inconvenient que hagi pogut tenir (i n´he tingut!!) l´assumeixo sense pal·liatius. És un peatge que cal pagar quan es té el privilegi de viure al centre. I crec que ha estat molt encertada la decisió d´esponjar i eixamplar l´espai del mercat i d´obrir-lo fora muralles fins al parc d´en Jaume Portell. La trama del mercat no s´ha trencat en cap moment i a més hem regalat l´estampa del pont romànic amb la catedral i el campanar de l´Oliba com a teló de fons a tots els visitants, o millor dit, a tots els metropolitans!. Aquesta edició, com totes les anteriors, haurà estat un èxit i també una millora. Com cada any, però, durant aquests dies la nostra llengua ha quedat hivernada...

PD: no em puc estar de dir-vos 2 perles "carinyoses" que vaig sentir: 1) senyora d´uns 40 anys davant la casa modernista d´Anita Colomer de la Plaça Catedral: “mirad esa casa que rara, está hecha con hilitos de porcelana, menuda cucada!” 2) senyor d´uns 50 anys, al passar per les parades del Portalet en el tram de les muralles de Pere III: “y esa pared todavía conserva las enormes arandelas del pasamanos que debieron construir para subir esa cuesta”.

Gràcies Pitus

2007-12-08T14:06:00.000-08:00

A Sebastià Sorribes li podré agrair sempre que em fés enamorar de la lectura. Com molts de la meva edat, “el Zoo d´en Pitus” va ser molt més que un llibre. Quants marrecs vam ser que amb “El Zoo d´en Pitus” vam iniciar-nos en l´hàbit madur de la lectura? De passar dels contes de nens a veritables novel·les infantils. A mi, a més de despertar-me l´hàbit de la lectura, va despertar-me també l´hàbit del col·leccionisme. A partir d´aquell primer llibre, vaig voler col·leccionar tots els llibres dels Grumets de la Galera, la col·lecció de les novel·les catalanes guanyadores del Premi Folch i Torres, de la que El Zoo d´en Pitus en va iniciar la cadena l´any 1966, just un any després que Sebastià Sorribes en guanyés el premi.
Aquell cant a l´amistat, a la col·laboració i a l´entusiasme que és El Zoo d´en Pitus és encara avui un vèrtex de la nostra manera de ser i voler ser. Avui, tot i no llegir-lo, l´he volgut tornar a tenir a les mans. Un record sentit pel pare d´en Pitus.

PD: a la foto, els títols de Sebastià Sorribes publicats en la col·lecció Els Grumets de la Galera.

Adéu PSC !

2007-12-06T00:37:00.000-08:00

Aquest post és definitivament un punt i final a la meva militància en el PSC. És una baixa que alguns tindran interès en fer constar com una expulsió (i estic segur que de fet així constarà), tot i no haver-se´m notificat a dia d´avui. Si és cert que, després de més de 4 mesos, i d´haver prescrit en escreix el termini de notificació establert en l´article 10 del reglament de la comissió de garanties, se´m va comunicar fa unes setmanes el deficient plec de càrrecs que instava l´inici de l´expedient de suspensió de la meva militància (vaig avançar-ho a pregunta d´un dels comensals en el sopar-tertúlia dels blocaires d´osona amb els periodistes). Quatre són els fets que serveixen per instar l´expedient: 1) les meves declaracions personals el dia que vaig assistir a la tertúlia del programa de les eleccions municipals d´el9tv (en les quals m´hi ratifico en totes i cadascuna de les paraules, donat que encara m´hi vaig contenir!); 2) els meus escrits personals en aquest bloc (amb els quals també m´hi ratifico en tots i cadascun dels continguts, en els quals també hi ha contenció); 3) i atenció, els sms anònims (és molt fort!!!) del debat dels candidats de Vic a el9tv; 4) i atenció, els comentaris anònims (torna a ser molt fort!!!) apareguts en les noticies i en els fòrums del diari digital osona.com. És una aberració legal i democràtica imputar, sense cap mena d´escrúpol, a la meva persona la responsabilitat d´aquests dos fets (3 i 4) sense cap base probatòria, ni jurídica ni real. No obstant això, i malgrat els greus defectes legals en la notificació de l´expedient, qui us escriu ja ha presentat fa uns dies les oportunes al·legacions en la meva defensa. Però segurament ni tan sols n´obtindré resposta i també seran en va. Tot això s´ha cuinat al marge del que diuen els estatuts i els reglaments.

Amb tot, em sento orgullós d´haver lluitat fins al final amb honestedat i perseverança, i haver defensat com ningú els drets de bona part dels militants en aquesta falsa democràcia interna de partit. I d´haver-ho fet respectant escrupolosament tots i cadascun dels principis legals, ètics i morals del partit. Amb els més de 12 anys de militància al PSC, del que hi vaig entrar de la mà del company Antoni Poyato i del bon amic Jaume Portell (ara ja traspassat però qui sens dubte m´hi va fer sentir molt còmode) en guardo en línies generals un bon record (exceptuant els últims anys) però també me n´enduc un profund i trist malestar per les moltes injustes situacions viscudes, algunes d´elles compartides també pel Jaume Portell. El que és cert, i de fet ha estat sempre la meva tònica, és que mai sucumbiré a les imposicions dictatorials ni m´arrugaré davant de situacions polítiques complexes que anteposin els interessos personals per damunt dels interessos de ciutat o de país. Mai he degut cap favor polític a ningú, segurament perquè tampoc mai els he acceptat. Amb encerts i errors com humà que sóc, he intentat treballar i consolidar sempre un perfil polític i criteri propi en benefici de la col·lectivitat, defugint el discurs-altaveu de partit quan aquest no ha estat en pro de la meva ciutat o del meu país. Lògicament això m´ha comportat (no sabeu fins a quin punt!) maldecaps i problemes però m´ha fet guanyar lideratge, credibilitat i dignitat. Durant aquests 12 anys he begut de la tradició més oblidada del socialisme català. Manuel Serra i Moret i Josep Pallach, han estat sempre els meus històrics referents polítics, així com Joaquim Nadal, Isidre Molas i Pasqual Maragall, han estat els meus referents contemporanis. Avui, però, i segons el meu modest entendre, aquest partit, tant a Vic com a comarca, però també a nivell nacional (tot i que per raons diferents), ha perdut prespectiva de futur i de país, i pot acabar subestimant al poble que, savi sempre, es deixarà notar.

Per últim, agraeixo sincerament a tots els militants (tant als que m´han donat suport com als que no) i en especial a aquells que ja en són històrics (m´hagin donat suport o no) el fet d´haver compartit junts durant tants anys aquest camí. Ara tanco una primera etapa política de la meva vida, que alguns s´entestaran en voler-la tancar per sempre, però ni la prepotència ni l´arrogància aconseguiran doblegar-me. Vull obrir finestres i mirar lluny. I com els ciutadans de peu d´aquesta ciutat, no tinc res, i tinc molt. Salut a tots.

PD: veure la noticia a Osona.com
PD1: veure la noticia a la web d´El 9 Nou

El ple de Murphy

2007-12-03T15:10:00.001-08:00

Qualsevol paral·lelisme entre el consistori actual i el de l´anterior legislatura és pura utopia. Em sap greu dir-ho, però crec sincerament que el nivell polític d´aquest consistori està molt per sota de l´anterior. Prepotència, arrugancia, personalismes, excés de partidismes, retrets mutus i poc respecte per part de tots és el que donen de si les més de 4 hores del ple d´ahir. Políticament és ben poc, tret de la constitució del consell local de cooperació (exitós en la mesura que es tinguin clars els criteris de cooperació i no esdevingui un consell-repartidora) i del projecte d´establiment d´un servei públic de guarderies (exitós en la mesura de creure´s la vocació de servei públic, i com a tal, garant de la col·lectivitat). Reconec que més d´un cop m´he hagut d´apuntalar els ulls per no abaixar-ne les persianes.

Ja a les mocions, l´úrgència del Graell em desperta i la sensibilitat històrica pel molí medieval em sorprèn. Al Graell, malauradament, o s´indemnitza o s´executa (tot passant com a molt, de PB+7 a PB+3, oficials inclosos). A la moció d´ICV-EUiA sobre la creació d´un Institut Municipal d´Educació, sorprenentment no és la regidora d´àrea, Anna Erra, la que respòn, sinó que ho fa Josep Burgaya, desgranant un discurs abrandat que traspua nerviosisme. La moció de la CUP sobre el caos ferroviari torna fer pujar els colors als regidors de govern. Xavier Solà, murri, intenta engatussar els regidors de la CUP. Per sort, aquests no piquen. L´equip de govern sent el nus al pap. Postrats a les seves cadires, s´abstenen en pes, inclòs els d´esquerra (!!!). Mala peça al teler. Gràcia Ferrer s´ha de justificar. Josep Burgaya defensa l´abstenció de l´equip de govern amb un discurs duríssim (?) contra la CUP. Fins i tot el Sant Crist de la sala de plens no n´entén el motiu. La moció s´aprova per la porta del darrera, sense que l´alcalde deixi torn de rèplica per contestar el discurs-bala, la qual cosa és inèdita (!!!) a l´Ajuntament.

Seguiran 40 preguntes de l´oposició que acabaran de crispar als "3 alcaldes". I l´última perla, li posa Vila d´Abadal, al no deixar que Tornafoch expliqui al plenari els motius de la seva expulsió del govern. L´alcalde, en l´anterior ple, i davant de tots els presents, s´hi havia compromès. Error majúscul. Tornafoch, però, també en comet un d´error. El de titllar la ministra de foment de "tia". Ho retirà després. Finalment, l´alcalde, que pràcticament no ha intervingut, anuncia que els plens s´avançaran 1 hora, conscient que aquesta dinàmica ja se´ls hi ha escapat de les mans, contràriament al que es pensaven a principi de legislatura. Murphy, el personatge fictici de la mala sort inventat per Arthur Bloch, potser ronda per Vic...
(foto: osona.com)

Retratats...

2007-12-02T14:38:00.000-08:00

Amb un èxit rotund ahir vam ser molts els que vam voler i saber dir PROU amb civisme i tolerància. I més enllà de les pancartes, de les banderes i dels clams, vaig poder copsar la subtil però esperençadora ansia d´alguns ciutadans d´esdevenir protagonistes. Passar de ser “extres” a ser “protagonistes”. De callar i renunciar a parlar i exigir. I és que a la manifestació d´ahir allò important era la lletra petita, la que només es llegia entre línees. Com per exemple, la que es desprenia dels comentaris d´alguns manifestants que sense parlar català, ni portar banderes ni pancartes, i ni tan sols cridar, van voler ser partíceps voluntaris d´una manifestació que, en últim terme, reivindicava la força de la nació per viure millor. Us en diré els dos millors exemples que vaig poder sentir (no tenen desperdici) i que són el senyal inequívoc que alguna cosa està canviant: “prefiero la bandera que me da de comer que no la que me vio nacer” espetava un home al seu company escardelenc, que tot assentint afirmava: “ese griterío me zumba la oreja pero que perderíamos con lo que piden?”. Què carai, els vaig felicitar i els vaig donar la mà! Vam conversar un parell de minuts, ells en castellà i jo amb català. Cap problema. No compartíem l´orígen però si el destí: tots erem allà. Van continuar caminant i seguint la marea humana sense sentir-s´hi extranys. Aquesta va ser la millor recompensa. Una recompensa que als agents polítics i socials que no hi van ser els va fer quedar ben retratats...

PD: també podeu llegir bones cròniques de la mani als blocs del Jordi Casals, del Raül Escobar, de l´Iñaki Escudero i del Carles Banús, que m´he adonat que han estat obviats en el seguiment de blocs d´osona.com. Tots són grans blocs i crec que cal tenir-los presents!

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 03/12/07

2007-11-30T00:47:00.000-08:00

Aquest dilluns hi ha l´últim ple de Vic abans dels turrons. I per turrons, les més de 7 mocions que es debatran en aquest Ple. Algunes d´elles sense solta ni volta, però algunes d´interessants que poden estimular el creixement d´ulls de poll. Parlo de la d´ICV-EUiA sobre l´Institut Municipal d´Educació i la de la CUP sobre el caos ferroviari, que portarà implícita la petició de dimissió de la ministra "antes partía que doblá". En aquesta última serà interessant veure la postura que prendran cadascun dels 3 partits de l´equip de govern...Per acabar, la carretada de precs i preguntes que tornaran a haver-hi em farà ser previsor i per tant aniré al ple amb la panxa plena. Això sí, amb tanta estona, espero fer-hi el rotet...Cliqueu aquí per llegir-ne l´ordre del dia. I aquí per llegir l´acta del ple d´octubre.

Sacrifici i pèrdua, més que tolerància i entesa.

2007-11-29T15:54:00.000-08:00

Dels territoris dels que la mil·lenària història en brolla sense complexos, i en els que aquesta no l´han escrit sempre els que han guanyat, és apassionant intentar copsar-ne el sentiment i la força que irradia la terra als seus pobladors. Israel i Palestina. Sèrbia i Kosovo. 4 pobles per 2 estats. Un mar de dubtes per un oceà d´horitzons. I com a garant universal, una comunitat internacional que sempre arriba tard. Ras i curt, tres poden ser els aspectes comuns en els dos conflictes: la disputa territorial, la garant i omnipresent comunitat internacional, i la llum tèbia d´esperança. Crec, però, que només l´emmarenyada disputa immobiliària (amb tots els efectes col·laterals) constitueix en els dos conflictes el veritable cavall de batalla. En ambdós casos, no crec que sigui majoritàriament un conflicte entre cultures, religions o tradicions, sinó un conflicte per atribuir-se la paternitat d´un territori que totes les parts se senten seu. I segurament no els falta raó. Potser per això no hi ha bons ni dolents (com de vegades ens volen fer creure!!). Tant és així que, en la mesura del meu modest entendre, la solució a ambdós conflictes no vindrà tant per la tolerància i l´entesa entre les parts, com pel sacrifici i l´esperit de pèrdua d´ambdues.

Girar l´esquena

2007-11-27T02:41:00.000-08:00

La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir d´aquest dissabte a la capital catalana, serà un èxit rotund. L´endevino multitudinària. I crec que és un error que el PSC no la secundi perquè hi ha moments i circumstàncies en que els partidismes haurien d´importar ben poc. Gens, diria. Almenys pel PSC. És per això que calia no girar l´esquena al carrer. I malgrat pensar que l´assistència d´algun dels partits que hi seran, és estratègica i no altruïsta, i que per descomptat que hi ha un rerafons polític, calia ser-hi. És l´única que hi haurà, doncs benvinguda sigui, vingui d´on vingui. Calia situar l´horitzó al carrer, en el sentiment de desànim dels ciutadans i no en l´estratègia dels partits rivals, tan a nivell nacional (CIU) com estatal (PP). Al meu entendre, si la mani és un fracàs, tothom hi perdrà. Però si és un èxit, el PSC també hi perdrà. I una altra cosa, potser UGT i CCOO no hi seran, però la majoria d´afectats pel caos ferroviari són treballadors. Pressions als sindicats per no assistir-hi? Una mani multitudinària posarà en perill la victòria del PSOE a Espanya? O l´esperonarà per tal d´entendre´ns millor? La putada per tots aquells que no hi seran (partits o sindicats) serà que aquest dissabte el carrer s´ompli d´usuaris espontanis que han suat i suen cada dia la samarreta als vagons de Renfe, parlin català o espanyol, siguin d´un o altre partit. Perquè deixant de banda el rerafons polític que cadascú hi vulgui veure, potser pels usuaris és l´única manera de dir PROU, independentment de quin color sigui la bandera. De ser així, ja podrien començar a córrer aquells que els han girat l´esquena...i és que mai cal subestimar el poble, que com el client, sempre té raó.

Sopar-Col·loqui amb la Jove Cambra de Vic

2007-11-25T14:33:00.000-08:00

Per aquest divendres, 30 de novembre, la Jove Cambra de Vic va cursar-me ja fa unes setmanes la seva amable invitació per ser el protagonista del segon sopar-tertúlia que realitzen des de la seva recent constitució el passat mes de març d´enguany. Us reconec que la trucada del seu President, en Francesc Matas (antic company d´Institut) convidant-me a l´acte, va fer-me molta il·lusió i va despertar-me un desig especial. Coneixo el col·lectiu de les Joves Cambres de Catalunya perquè ja fa uns anys que de la mà del Marcel Prunera (aleshores President de Joves Cambres de Catalunya), tan al company David Campdelacreu com a un servidor, se´ns va oferir la possibilitat de crear la delegació. Tot i ser interessant, en aquell moment vam declinar l´oferiment per no poder-hi dedicar el temps que es mereixia. Per tant, és un plaer i un repte que ara els companys empresaris que han fet néixer aquesta delegació a Vic, m´hagin convidat a participar en el que serà el seu segon sopar-col·loqui amb emprenedors. Els n´adelanto l´agraïment. Els que em coneixeu, sabreu que sempre saludo amb entusiasme qualsevol espai d´opinió o reflexió que ajudi a despertar-nos la consciència i creativitat que tots portem a dins. I les Joves Cambres, com a punt de trobada d´emprenedors amb inquietuds empresarials i socials, n´es un bon exemple, que de ben segur serà reeixit. Companys de Joves Cambres, ens veiem divendres!
foto: (vilaweb-presentació pública Jove Cambra de Vic)

Blocaires.Osona

2007-11-21T19:19:00.000-08:00

21:45 d´un bon vespre de dimecres. Restaurant les Gorgues. L´Esquirol. 6 blocaires polítics de la comarca, Laia Jurado, Iñaki Escudero, Carles Banús, Raül Escobar, Jordi Casals i un servidor, hem presentat davant 10 periodistes i amb el plat a taula, l´embrió del que ha de ser a principis d´any, la 1ª trobada de blocaires polítics d´Osona. Hem repartit el manifest Blocaires.Osona que recull els 3 grans eixos de treball d´aquesta iniciativa: reivindicar i potenciar la cultura blocaire, prenent el bloc com instrument interactiu d´opinió i participació directa entre el creador i el lector, entre el polític i el ciutadà; cohesionar i estimular a la rica comunitat blocaire d´Osona per tal de projectar-la amb força a la catosfera catalana; i visualitzar una nova generació de joves blocaires polítics compromesos. Ha estat una vetllada distesa, amena, en una taula d´iguals, on les sàvies opinions dels comensals ens han enriquit mútuament. Al final, foto de record en un dels restaurants on les seves parets guarden secrets de la clandestinitat política de l´època franquista. La tertúlia, que ha durat igual que l´últim ple maratonià de Vic, ens ha esperonat a treballar per fer créixer aquest espai, on el blocaire n´és l´artífex i el lector el protagonista. I entre plat i plat, de tot i més... Fins i tot alguna perla, com la de la impossibilitat a la UVIC de matricular-t´hi per internet, o el manllevadís virtual del porno professional pel porno casolà!Al sortir, la boira m´ha convidat a fer el primer bateig d´aquest hivern al banc del temple. Era una bona oportunitat. No l´he defugida. I a més, no hi he anat sol. M´hi ha acompanyat l´amic Casals. La foto n´és la prova. La conversa el secret. Eren les 2:05 de la matinada. La ciutat semblava adormida, però el seu pols més despert que mai.
(foto:osona.com)

La casa gran

2007-11-20T16:46:00.000-08:00

La casa gran del catalanisme ha obert les portes. Artur Mas en té les claus. Duran Lleida no en té còpia. Els primers hostes de la casa són tots del clan. Fatal. Comencem malament. Però hi ha veïns interessants: Carod viu al mas del davant. Montilla viu al pis adossat del costat. Saura viu sostenible al parc del darrera. Són els veïns del "barri". Mentrestant a Madrid, ja enyoren el cove. Aquell que Pujol es va quedar i Maragall no va tornar a comprar. Però sort en tindrem de les festes del "barri". I és que, com sol passar en tots els barris, per les festes tots els veïns col·laboren, disfruten i s´ajuden. Només així les festes són un èxit. I és només així com el "barri" pot tenir algun dia tots els serveis que necessita. I a Madrid, ja hi anirem quan hi jugui el Barça!

El banc del temple

2007-11-18T14:33:00.000-08:00

Gairebé mitjanit de diumenge. El porticó mig obert del menjador em deixa entreveure el campanar de l´Oliba. A fora fa fred però no hi ha rastre de boira. Llàstima. M´encanta la boira. M´atanço al balcó de darrera i malgrat la foscor endevino les "picones" que durant el dia treballen per fer realitat el teatre-auditori ben aparcades. Deu n´hi do el forat que hi ha. Torno al menjador i rumio si val la pena anar a seure una estoneta al banc de davant del temple romà. Declino l´oferta per falta de boira. Algunes mitjanits de les fredes nits d´hivern, quan la boira nocturna submergeix la ciutat en un mar de fum (cada any es veu menys!) m´agrada sortir una estoneta i assentar-me en aquest banc, just a sota de la placa del Canonge Collell. Ho acostumo a fer 4 o 5 vegades cada hivern. Hi aniria més, però l´escàs mar de boira no m´ho permet. Quan hi vaig, hi estic mitja horeta, no pas més. De fet, hi fot un fred que pela!. M´hi emporto sempre un llibre antic, majoritàriament de Vic. L´any passat, però, vaig compaginar-ho amb contes infantils de la República. Però allà assegut avanço poc en la lectura, i més que res, el silenci em convida a pensar. I tot i que amb mitja hora mal comptada no passa mai ningú, quan ve algú, el sento d´una hora lluny. El carrer Cardona, a la nit, sembla el saló gris dels passos perduts del Palau de la Generalitat. Caminar per ell, delata tothom. Però en fi, ja us ho explicaré amb més detall el dia del bateig d´enguany. De moment, esperaré la boira. Si no hi ha boira, no hi ha sortida. Ja n´anirem parlant...
PD: a la foto, el banc del temple sense boira, avui diumenge a les 24:05 de la nit.

Esmolant l´eina...

2007-11-15T14:04:00.000-08:00

És gairebé mitjanit i davant meu tinc una andròmina (no és la de la foto)d´aproximadament 36 cm de llargada, per 26 cm de fondària, i un frontal d´uns 33 x 21cm. Potser més que una andròmina, és una bona eina. Tot i que mai no n´he estat un expert, a dia d´avui us puc dir que la remeno bastant bé, l´eina! Gairebé 3 nits per setmana ens toquem...No sigueu malpensats. Estic davant del portàtil fent aquest post que llegireu demà. I és que d´aquí pocs dies aquest bloc arribarà a les 15.000 visites. Ara mateix i en aquest precís instant en són 14.820. Tot un èxit, i a la vegada, tot un repte. Què collons, estic content! Són més de 125 posts publicats i més de 548 missatges que m´heu deixat amb poc més de 9 mesos. Sou vosaltres els que heu fet consolidar aquest espai en tant poc temps. I sou vosaltres, que visiteu aquesta finestra oberta a la ciutat, al país i al món, i sobretot els molts ciutadans que dia rera dia i a peu de carrer (com m´agrada a mi!) m´atureu i em feliciteu (pel bloc i per l´affaire), els que m´encoratjeu a seguir treballant i ampliant aquest espai (que aviat viurà un "reestiling"). És per tot això que caldrà celebrar-ho!! Esmolant "l´eina" potser?
PD: a la foto, una andròmina...

L´article 23

2007-11-13T08:40:00.001-08:00

El broix article 23 del Reglament del Congrés dels Diputats de Madrid diu així:
“Artículo 23.2. En ningún caso pueden constituir Grupo Parlamentario separado Diputados que pertenezcan a un mismo partido. Tampoco podrán formar Grupo Parlamentario separado los Diputados que, al tiempo de las elecciones, pertenecieran a formaciones políticas que no se hayan enfrentado ante el electorado “
Tot i que per deferència professional no puc pas dir que estic fins al gorro de disposicions jurídiques i articles legals, si que ho estic d´un impeditiu article 23 del Reglament del Congrés, del que ja fa anys que, si de mi depengués, l´hauria fet traspassar (en el sentit de passar a millor vida).
Tots sabem les condicions i circumstàncies en les que es va redactar el mencionat precepte. Però tot i que per molts sembli agosarat dir-ho, i que per uns quants sigui sobrer i poc rellevant, aquestes 4 línees suposen pel PSC d´avui un dels esculls més importants per fer creible la vertebració política d´un ideari de país. Crec que el PSC té l´obligació de treballar per la resolució històrica d´aquest afer del que se´n deriven responsabilitats directes que afecten als interessos dels ciutadans d´aquest país, dels quals el PSC vol ser-ne el partit de la majoria. És urgent i indispensable que el PSC reconstitueixi el grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats diferenciat del grup parlamentari del PSOE, tal i com ja va existir del 1978 al 1982.

El PSC pot saludar efusivament les ja històriques i contundents paraules del President Montilla a Madrid però amb la mateixa contundència ha de reclamar sense fisures el restabliment del grup parlamentari propi. No fer-ho és un contrasentit que a més alimenta un dels filons de desgast polític del partit que més fan servir tots els adversaris, i pel que, tot sigui dit de passada, no hi ha contraatac possible creible. En política, si hi ha voluntat, gairebé tot és possible. I que el PSC torni a tenir grup propi a Madrid vol dir, ara més que mai, defensar millor els interessos dels ciutadans d´aquest país. I és per això que, al meu entendre, no m´agrada sentir repetir que ara no és el millor moment, que ara no es pot aconseguir la majoria necessària al Congrés per tal de modificar el reglament, que amb les eleccions generals a la porta no cal aixecar controvèrsies gratuïtes, i un llarg etcètera que no fa més que evidenciar que, a vegades, les paraules no van acompanyades dels fets.

El circ de tots

2007-11-11T03:32:00.001-08:00

Disculpeu-me d´entrada perquè el retard enunciat en l´estrena del Circ Cric va fer-me impossible viatjar en tren fins al cap i casal per no haver-hi trens de tornada més enllà de les 10 de la nit. Us en quedo a deure el viatge. Ja a Barcelona, la nova carpa del Cric (36 m de diàmetre i 1112 places amb seient) s´alçava majestuosa en l´espai exterior de la Plaça Margarida Xirgu del Teatre Lliure. L´omplia. L´estrena reunia sota la gran carpa una nodrida representació dels nostres actors més representatius, així com polítics i periodistes a dojo, dels que no us en faré la relació perquè ahir, ells, no eren els importants. Sinó que ho eren els molts i molts amics del Cric, d´entre els quals m´hi incloc, que anònimament sempre els hem donat suport. Ahir ens vam sentir agraïts. Gràcies Crics !

De la funció no us en donaré detalls, per si voleu anar-hi, però si que us diré que nens i grans participareu, riureu i us arriscareu junts en un viatge que neix, en essència, de la màscara més petita del món: un nas vermell de pallasso. Una posada en escena molt treballada, una orquestra brillant (amb piano de cua inclòs), una il·luminació simplista però curosa, uns grans artistes professionals (3 d´ells, premis nacionals) a peu de pista, i un guió argumental poètic i participatiu fan del nou espectacle del Cric un cant a no tenir por a equivocar-se, a ser nòmades en un espai infinit i a no perdre mai el somriure. Tot un cant a la cultura. Tot un circ per un país.

Pels curiosos, us diré un secret. Fóu el dit de la Montserrat Trias (Senyoreta Titat), en companyia de Jaume Tuneu (Tortell Poltrona), escrivint sobre el vidre entelat d´un 2cv a finals dels 70 la paraula circ el que féu aparèixer per art de màgia aquest cap i cua. Circ al revés és Cric. D´aquí el nom de Circ Cric. Així començava la història del circ contemporani català. La realitat, però, és que després del Lliure la caravana del Circ no sap encara cap on haurà d´anar. I ni tan sols si podran anar a algun lloc. I ja que gairebé sempre que ha estat de gira s´ha aturat a Vic, seria bo, sobretot després de la crisi del març passat que els va fer anul·lar la gira (que precisament tancaven a Vic), que poguéssin ser convidats i rebuts una altra vegada a la nostra ciutat, amb més predisposició i facilitats que mai. De ben segur que s´ho mereixen.

PD: aquest és l´aspecte que presentava la nova carpa just abans de començar l´espectacle.

Torna el Circ Cric

2007-11-07T15:37:00.000-08:00

Aquest dissabte hi ha festa grossa. Torna el Circ Cric. I ho fa amb nota. La companyia per excel·lència del circ contemporani català presenta, fins el 10 de desembre, el seu nou espectacle al Teatre Lliure de Barcelona. I el Pep del Circ Cric ha tingut l´amabilitat i cortesia de fer-me arribar la invitació per a l´estrena en exclusiva. El contundent post-denúncia “un circ per un país” que els vaig dedicar en aquest bloc quan al març passat van haver de suspendre la gira 2007, va guanyar-se la seva confiança i acte seguit van afegir-me en una llista virtual d´amics del Cric, que ara m´ha servit per ser un dels privilegiats que presenciarà en exclusiva l´estrena del seu nou espectacle. I no us imagineu la il·lusió que em fa. Estic content com un nen amb sabates noves. I per celebrar-ho, aniré a Barcelona amb tren. Ho heu sentit bé. Agafaré el tren periple i m´endinsaré a la gola del llop. Marxaré 5 hores abans de l´espectacle. Creieu que arribaré a l´hora? Serà també el meu petit homenatge solidari a tots aquells usuaris que dia rera dia suen la samarreta en un vagó. No us en perdeu els detalls al post del pròxim dilluns.

Perill de Ple

2007-11-06T06:29:00.000-08:00

Aquest post és llarg i pesat com va ser-ho el Ple d´ahir dilluns. Qui avisa no és traïdor. Comencem. Arribo a les 12:37 i el Ple de l´Ajuntament de Vic ja ha començat. Les 38 bombetes de llagrimeta que hi ha a la sala del consistori semblen detectar que el ple serà llarg i intenten il·luminar amb fruïció l´esdeveniment. Hi ha nervis. Els 23 punts, les 4 mocions i els gairebé 30 precs i preguntes configuren un ordre del dia que augura poques opcions per a dinar a aquells que a les 4 tornem a la feina. Comença el ple i Xavier Tornafoch intenta demanar la paraula en els punts en els que es dóna compte del seu cessament. L´alcalde li denega i es compromet a donar-li la paraula al final del ple. Tornafoch assenteix. Els 14 regidors de govern gairebé no xerren entre ells, excepte entre l´alcalde i el senyor Solà, que sovint intercanvien paraules. El punt 7 parla d´assumir el compromís polític de desenvolupar el projecte educatiu de la ciutat de Vic. No és el mateix text que va presentar-se en la sessió del Consell de Ciutadania. Per uns, aquell document era un primer esboç i un simple document de treball, per altres el definitiu nou model educatiu per Vic. Però al marge de les versions interessades, és obvi i molt recomanable madurar-lo, treballar-lo i consensuar-lo molt més amb tots els agents implicats. Espero que el compromís aprovat serveixi per això.

Arriba el punt de l´aprovació de suplements de crèdits i de les ordenances fiscals. Detecto que, a diferència del que passava en la legislatura anterior, els regidors de l´oposició ni tampoc els periodistes tenen sobre la taula el dossier-resum de les ordenances fiscals 2008. En desconec el motiu. Però ningú no se´n queixa. De fet, tampoc ningú no se´l llegia. El senyor Jaume Puig, president de la macroàrea econòmica, es desfà en explicacions per justificar tant les virtuds del suplement de crèdit com de la modificació de les ordenances fiscals 2008. PxC es queda sol defensant un vot negatiu a les ordenances i Tornafoch, com la CUP, decideix votar-hi a favor, no sense abans advertir que l´increment d´impostos i taxes per sota de l´augment de l´IPC previst, és una estratègia per no generar nous titulars en les capçaleres dels diaris després de les successives relliscades de l´equip de govern. De cop i volta, potser sense estar previst, Josep Burgaya, president de la comissió d´hisenda, intervé per desgranar un llarg discurs articulat que fa entreveure petites disfuncions entre ell i el senyor Puig, precisament per l´hàbit d´aquest últim d´agafar compromisos in situ (sense ni tan sols despentinar-se) sobre una exempció total de la taxa per les entitats vigatanes que volguéssin disposar d´una carpa en qualsevol dels esdeveniments de masses celebrats a Vic al llarg de l´any. La proposta la defensava la CUP. Burgaya corregint Puig, parla de bonificació substancial, no total, de la taxa.

Acte seguit, Burgaya aprofita l´ocasió i llença un dard enverinat al seu excol·lega de govern, Xavier Tornafoch, per una al·lusió prèvia d´aquest últim al PSC. Tornafoch sent la coisor del dard darrera l´orella. Però aquest no serà l´últim dard que Tornafoch veurà passar. A cop calent, la portaveu d´ERC, Gràcia Ferrer, compara Tornafoch amb Anglada dient-li que a l´ecosocialista se li contagia l´estil Anglada. La patinada de la republicana és més que evident. Tornafoch, que sempre salta a la primera, es mostra indignat i demana la paraula per etzibar a Burgaya i Ferrer un revés que no té retorn. Al meu entendre, mai cal confondre la discrepància política amb el respecte personal. Només faltaria! Burgaya i Ferrer van confondreu-ho.

El punt de la urbanització del Bruguer desperta altra vegada recels bilaterals i Xavier Solà argumenta hàbilment "l´entrega per fascicles" d´aquest projecte que Tornafoch havia denunciat. Cert és, però, que el procés està a la seva fase final i en l´anterior legislatura no havia aixecat mai cap veu discordant. Avui, però, les suspicàcies mútues ja han posat terra de per mig en un projecte que crec interessant.

Arriben les mocions. La moció de la CUP, amb arguments poc consistents, demanant que s´aturi la campanya de sancions a les bicicletes que circulen per la vorera, cau pel seu propi pes i la de la paralització de les obres del teatre-auditori per possible zona de protecció arqueològica serveix, per si bé no aturar les obres, si que obliga a un compromís ferm i públic de l´equip de govern a vetllar per tal que en les zones susceptibles de troballes arqueològiques, la cura sigui major a la que possiblement hauria estat si la moció no s´hagués presentat. Aquest consistori, ni tampoc l´anterior, no ha demostrat mai sensibilitat històrica per la preservació del patrimoni arquitectònic i històric de la nostra ciutat, la qual cosa crec intolerable. [parèntesi: d´aquí a 10 anys, quan les ciutats també necessitaran diferenciar-se de la resta amb referències arqueològiques, ens adonarem que en aquest camp s´han comès errors flagrants]. Les mocions-telèfon de PxC podrien ser ateses per telèfon i la majoria obtindrien resposta positiva (és difícil negar-s´hi). En el ple, tot i que ningú pot qüestionar-li a Anglada la legitimitat per presentar-les (només faltaria!), perden pes i credibilitat, i l´equip de govern busca revolts i giragonses per no votar-les a favor.

Acabades les mocions, precs i preguntes a dojo, serveixen per acabar d´escalfar un ambient molt ennerviosit. Anglada, amb el seu posat fatxenda, fa pujar els colors a Solà i Burgaya quan els interpel·la personalment sobre alguns afers, un per ficar-se de peus a la galleda tot solet (!!!) i l´altra per aparcar en un lloc prohibit (!!!), però aquests, incomprensiblement, equivoquen el discurs i paguen amb la mateixa pedra. L´amenaça i la prepotència son incompatibles amb la humilitat.

Just al final, l´Alcalde fa el gest de deixar parlar Tornafoch (s´hi havia compromès a l´inici) però li demana que sigui breu. Tornafoch anuncia que no podrà ser-ho. L´alcalde, molt murri, li demana que ho deixi per l´altra ple ja que és molt tard. Tornafoch accepta. L´alcalde li acaba de marcar el gol per l´esquadra. El pròxim ple, la destitució de Tornafoch, ja no serà noticia. Ara ho era. Però és evident que hi ha nervis, molts nervis, i que l´esquerda verda ha fet mal.

El ple acaba després de gairebé 4 hores, amb molt menys públic de quan ha començat, i la meva esquena, així com la de la resta de periodistes, m´amenaça que de tenir 60 anys allà postrat s´hi quedaria un altre!!! I és que ni tan sols els seients encoixinats que va aconseguir Jaume Castañé fa dues legislatures com a contrapartida per votar uns pressupostos de l´equip de govern a favor, serveixen per contemplar els maratonians plens amb òptimes condicions. Me´n vaig pensant a qui facturaré les 3 hores i mitja llargues que ha durat el ple, i arribo a la conclusió que tinc devoció per l´art...

Un lloc suspès entre el cel i la terra

2007-11-02T17:55:00.000-07:00

Arrecerar-se sota el perfil feréstec del Montsec per descobrir-ne les entranyes, és una capbussada agraïda a la història d´aquest país. Si sou curiosos, i us agrada badar, aquesta ruta us agradarà. Cal que us atenceu fins a Tremp, al Pallars Jussà, el més desconegut. L´altra, el Pallars Sobirà, la sort ja l´ha fet ric.
El Montsec, terra de romer, a més de ser un marc excepcional per a la producció de mel, és un gran aparador natural serpentejat per estrets congostos que amaguen més d´una sorpresa. Per veure-les cal no tenir mandra al volant i conduir gairebé sempre per carreteres on Jesucrist hagués pogut perdre l´espardenya... Us parlo de Guàrdia de Noguera, de Moror, de Beniure, de Sant Esteve de la Sarga, de Castellnou de Montsec, d´Alsamora i de Montrebei. Abans però, cal arribar a Tremp, i des d´aquí, en direcció a Balaguer per la C-13, trobareu a pocs quilòmetres un trencant a la dreta que us menarà fins a Guàrdia de Noguera. Si voleu matar el cuc, aquest poble és un bon lloc per fer-ho. No us costarà gens trobar La Rectoria, on l´Ester i el Jaume, si voleu, us oferiran bona menja i hospedatge. Aquest primer poble, si no és per recuperar-hi forces, no cal que us hi atureu. A partir d´ara una estreta i sinuosa carretera serà la vostra guia. El proper poble serà Moror, que destaca per la seva vila closa (val la pena!). Abans, però, i després de pocs quilòmetres de deixar Guàrdia de Noguera, en un revolt tancat trobareu a mà dreta un trencant que us indica el castell de Mur. La seva singular arquitectura d´inspiració romànica, datada pels volts del segle XI, el converteix en l´emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. Des del trencant fins al peu del castell us separa gairebé una mitja hora amb cotxe. Però el castell, obert només els diumenges i amb visita concertada, des que una colla de brètols van espantar-ne la noia que hi feia de guia (cabrons!!), és visible a la llunyania al cap d´uns pocs quilòmetres d´agafar el trencant que hi mena i la seva peculiar silueta, semblant a un vaixell, l´endevinareu sense problemes. Després de Moror, passareu Beniure, i al cap de pocs quilòmetres arribareu a Sant Esteve de la Sarga, on us en recomano la seva bonica església romànica a peu de carretera. Just després, un petit trencant a mà dreta us menarà fins al desconegut poble de Castellnou de Montsec, una de les recompenses d´aquesta ruta i que dóna títol al post. La carretera, malgrat semblar abandonada, amb 10 minuts us menarà fins al poble. Tot i que és més estreta i malmesa que l´anterior (només hi passa un cotxe) regala just abans d´arribar-hi una imatge insòlita i imponent: les carenes del prepirineu que enllaçen Catalunya i Aragó són el teló de fons d´aquest tossal de quatre cases, una de les quals, és la cuna del primer explorador i descubridor de Califòrnia, Gaspar de Portolà i Rovira. Els poc més de 10 habitants, bé ho afirmen sense por d´equivocar-se. Cert és, que el seu pare, Francesc de Portolà, s´hi exilià quan quedà desposseït dels seus béns per ordre de Felip V, després de defensar (com els vigatans) els drets de l´Arxiduc Carles a la Guerra de Successió. És en aquest lloc suspès entre el cel i la terra, on durant el seu exili, la natura i el “bon ofici” del pare Portolà féu engendrar el prolífex català. Una placa a la casa-castell natal en commemora l´efemèride, i una escultura al llinatge dels Portolà just al costat de la casa complementa l´homenatge. Qualsevol racó del poble es converteix en un balcó natural senzillament espectacular.

Si desfem el camí fins la carretera d´abans, i la continuem, ens podem atançar fins Alsamora, per veure-hi l´esplèndida torre romànica de 15 metres, i una de les més ben conservades de Catalunya, últim vestigi en peu del recinte murallat que envoltava el perímetre del castell. Des d´aquí, un rètol rovellat i mig esquinçat ens conduirà en pocs quilòmetres fins a l´entrada de les parets del Congost de Montrebei. Aquest congost, un dels més impresionants de Catalunya amb parets de més de 500 metres d´alçada, és un cop de destral a la serralada del Montsec fet pel riu Noguera Ribagorçana. Aquest tall, avui, és la línea divisòria entre Catalunya i Aragó. Abans d´arribar al tram de camí escarpat a la roca, que serpenteja com una serp el curs del riu, passareu un pont penjant metàl·lic que es belluga poc (si no hi salteu, clar!). Ja en el camí on les parets del congost semblen abraçar-te, cada racó és una postal i cada paret una escultura. Cap a la part final del tram escarpat on el congost ja comença a obrir-se, i just després que el camí fagi un revolt brusc a l´esquerra, s´enfila amunt, al costat del camí, la tartera que grimpant et porta a la cova Colomera (cal fixar-s´hi ja que sinó el pas pot passar desapercebut). Tot i que haureu de grimpar una mica (hi ha cadenes falcades a la roca que hi ajuden) l´ascens val molt la pena. Això si, a mesura que t´apropes a la cova, el tuf d´excrement de colom (d´aquí ve el nom!) és agobiant però la vista del congost des de l´interior de la bauma és recompensant. Unes prospeccions arqueològiques a la cova impedeixen actualment endinsar-s´hi més enllà de la majestuosa bauma d´entrada. Poc després d´aquest tram, el congost s´eixampla i el camí escarpat a la roca s´acaba. Si continuéssiu, arribarieu a Mas Carlets. Sinó, gireu cua i desfeu el camí. Si sou agosarats (un dels cops, jo vaig ser-ho!), just després de la cova seguint encara uns pocs metres el camí, podreu baixar fins al primer pas originari escarpat a la roca l´any 1924 per la Mancomunitat de Catalunya. Però després de la construcció del pantà de Canelles, el petit camí quedà per sota del nivell de l´aigua del congost. Avui, però, bona part d´aquest camí torna a ser visible i transitable, i tot i que en algun tram la perillositat és manifesta (està molt malmès per desprendiments), passar-hi no és una utopia (però vigileu!!). Això si, arriba un punt a mig recorregut que cal tornar a recuperar el camí actual, acabat d´escarpar aproximadament l´any 1982. El camí restant de tornada és un bon moment per adonar-se que la natura és generosa i que tots tenim l´obligació de preservar-la. El recorregut pel congost (sense anar a Mas Carlets) és de dues hores i mitja entre anar i tornar (aprox).

Tot el que us he explicat podeu fer-ho en un sol dia. Si a les 8 del matí ja esteu d´empeus i dins del cotxe, a les 9 del vespre ja podreu estar cubant sofà. Ep, sempre i quan no us entretingueu mirant les musseranyes.

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 05/11/07

2007-11-01T17:25:00.000-07:00

Aquest dilluns es farà el primer ple d´aquesta legislatura amb ICV-EUiA a l´oposició. Tornafoch, però, encara ocuparà la bancada de govern, situada a la dreta (?) de l´alcalde. Excepte que l´hagin canviat de lloc. En aquest ple, a les 4 mocions que figuren en l´ordre del dia (encara pot haver-n´hi alguna d´urgència...) caldrà afegir-hi els precs i preguntes dels ja 3 partits de l´oposició. I una dada curiosa. De moment, en el que va de legislatura, aquest govern ja porta un rècord històric a les seves esquenes: el de ser, almenys fins ara, el govern a qui més precs i preguntes se li estant fent. Ara, amb ICV-EUiA a l´oposició, el rècord pot ampliar-se. Paciència.
Per llegir l´ordre del dia, cliqueu aquí.
I per llegir l´acta de l´anterior ple (01/10/07), cliqueu aquí.

"L´esquerda" verda

2007-10-29T16:46:00.000-07:00

L´esboranc obert per l´esquerda verda no provocarà la paralització del tren governamental municipal però si que en farà revisar l´aventurat trajecte inaugurat encara no fa 4 mesos per poder sortejar el problema. Metàfores a part, la consecució de l´ampli acord de govern de Vic després de les eleccions no feia preveure molts bons auguris per la manera tumultuosa en la que va començar a caminar. A dia d´avui, crec que no haver formalitzat per escrit l´ampli acord de govern en un document marc consensuat per tots els grups i amb els principals eixos programàtics de la legislatura haurà estat un error. És com començar un partit de futbol sense haver marcat amb guix el terreny de joc. És més que evident que en un govern de coalició, precisament per ser-ho, i perquè és obvi que els grups polítics que el composen no poden coincidir en tot, es fa gairebé indispensable pactar (per escrit i no verbalment) un mínim denominador comú que dongui forma al govern i en marqui el seu rumb. I és obvi que per aconseguir aquest denominador comú (full de ruta, acord de mínims, etc..) tots els grups polítics de govern han d´estar disposats a fer renuncies i sacrificis, només faltaria. Però encara és més obvi que tot això cal escriure-ho i planificar-ho, visualitzar els punts d´entesa i acotar les discrepàncies. No fer això comporta assumir riscos sobrevinguts i entomar discrepàncies que pel fet de no haver estat planificades puguin esclatar-te a les mans.

A més, hi ha un element que no pot passar desapercebut i és que el pacte s´ha esquerdat per l´única paret que el resultat electoral no havia fet trontollar. ICV-EUiA és l´únic partit dels que formaven el govern que no havia sofert un revés electoral, tot al contrari. Tots els altres grups de govern van recular, i en concret ERC i PSC van fracassar, i per tant, per aquests entrar al govern era gairebé una qüestió vital per poder salvar els mobles. Això comporta que tinguin més predisposició que el grup d´ICV-EUiA a renunciar o a matisar els seus punts de vista programàtics, i a ser més correligionaris de la coalició de CIU, inqüestionable pal de paller del govern municipal després de gairebé 30 anys al capdavant del govern de la ciutat. Per altra banda, serà l´única beneficiària si el balanç final de la legislatura acaba sent positiu. No obstant això, sempre seré partidari que malgrat formar part d´un govern de coalició, mai cal perdre l´eix central del perfil polític que et diferencia de la resta, tot i que en ocasions cal matisar-lo o modelar-lo, però no subsumir-lo dins del perfil dels altres. Des de l´oposició, Xavier Tornafoch pot fer evidenciar encara més la difuminació d´aquests perfils dins l´actual equip de govern. L´oposició guanyarà més credibilitat i serà encara més incòmode per l´equip de govern.

Dit tot això, i sense analitzar les concretes discrepàncies que ja s´han fet públiques, i que en els propers mesos es visualitzaran amb més projecció que mai des de l´oposició, i que ja tindré temps d´anar comentant, la sortida d´ICV-EUiA de l´equip de govern obre una via d´aigua que no pot ser menystinguda, tot i que tampoc cal dramatitzar-la més del compte. Segurament Tornafoch ha estat en alguns moments massa impacient, però la resta de grups d´esquerres tampoc no han tingut el tacte necessari per fer de frontisa amb la coaliació de ciu. Amb la sortida de Xavier Tornafoch, el ja govern tripartit pot guanyar estabilitat a curt termini en funció de la reorganització de les carteres vacants, però pot perdre credibilitat a mig i llarg termini si no visualitza amb urgència que més enllà de gestionar el dia a dia, hi ha programa i projecte de futur. La sensació de provisionalitat d´un govern sense un programa consensuat i planificat que actua a mesura que els aconteixements exigeixen solucions, és des del primer dia una assignatura pendent. De moment, però, el pacte no escrit entre 4 cavallers ja n´ha deixat un a l´estacada.

S´acosta tempesta política...

2007-10-29T02:27:00.000-07:00

Això fa por la guilla....si sóu de Vic, millor que obriu l´armari i agafeu el "xubasquero", calceu-vos catiusques, obriu el paraigües i aguanteu el xàfec...ep, i si teniu roba estesa, entreu-la, que sinó us quedarà ben galdosa!

20 anys abans del "ja sóc aquí": la història silenciada

2007-10-23T16:01:00.000-07:00

Catalunya celebra avui, 23 d´octubre, els 30 anys del “ja sóc aquí” del President Josep Tarradellas. Aquell crit ha marcat per sempre el retorn del President a l´exili. La gent el va fer seu i de la veu somorta d´un poble sense dret a parlar en va néixer una icona, que va significar la recuperació de les nostres llibertats polítiques abolides pel franquisme. Vagi per endavant tot el meu respecte i felicitació pel que va ser el quart President de la Generalitat contemporània o el 125è President de la història del meu país. Dit això, i sense desmerèixer en res aquesta efemèride, en vull fer un contrapunt històric, gairebé de justícia, a favor d´un patriota català, socialista i vigatà, com va ser Manuel Serra i Moret, que fóu víctima durant anys de l´afany de poder partidista del President Tarradellas. Si bé en l´operació política pel retorn de l´exili, cuinada al mil·límetre entre Suárez i Tarradellas, no va haver-hi sorpreses, i tot va fer-se segons el guió previst i pactat a Madrid, si que van haver-n´hi més de 20 anys abans en la polèmica successió del President Tarradellas a l´exili després de la dimissió del President Irla. Aquella història, encara avui tristament silenciada, va fer aflorar la part més fosca de la política de partits d´aleshores.
Resumint, seria això: el covard dictador va afusellar vilment el President de la Generalitat, Lluís Companys. Josep Irla, era president del Parlament en aquells moments (juntament amb Rovira i Virgili, vicepresident primer, i Serra i Moret, vicepresident segon). Segons l´article 44 de l´estatut de règim interior de Catalunya de 1933, Irla esdevenia de forma automàtica el President de la Generalitat de forma interina, i el vicepresident primer del Parlament, passava a ocupar-ne la Presidència (Rovira i Virgili), i el vicepresident segon passava a ser vicepresident primer (Serra Moret). La mort sobtada de Rovira i Virgili, ja president del Parlament, el desembre de l´any 1949, comportava que Serra i Moret, tot i no ser d´ERC, passava a ocupar, aplicant la mateixa norma que feu Irla President de la Generalitat, la Presidència del Parlament. I entre línees s´endevinava que davant la feble salut del President Irla, Serra i Moret podia convertir-se, de morir o dimitir aquell, en el President de la Generalitat.
Josep Tarradellas va inquietar-se davant d´aquella possibilitat, i més després que Serra Moret manifestés la seva voluntat d´ocupar el càrrec de President del Parlament, ni que fos interinament fins que es fés una nova elecció d´entre els diputats. Serra Moret dimitiria del càrrec de ministre de la República espanyola a l´exili a començaments de 1950 (ho era des de 1948), precisament per no escoltar-se les incompatibilitats que el mateix Tarradellas li proferia (ep, Companys també va ser ministre del govern espanyol) i per poder optar sense pal·liatius de cap mena a la Presidència del Parlament. Fins l´any 1951 hi van haver-hi tot tipus de maniobres polítiques, algunes d´elles poc clares i sense escrúpols, però finalment Serra Moret va ostentar la Presidència del Parlament, malgrat que l´oblit féu que el càrrec no el reconegués oficialment ningú. Que trist i que injust. Però Tarradellas no donava el braç a tòrcer i quan el President Irla li comunicava, pels volts de febrer de 1954, que la seva dèbil salut i avançada edat, li impedirien en breu exercir les seves funcions, Tarradellas impacient per si Serra Moret era proclamat President de Catalunya, tregué pit i se les embeinà per donar la campanada. L´abril de 1954 el President Irla nomenava a cop de decret a Josep Tarradellas com a conseller en cap. I un segon decret reblava el clau i preveia que en cas d´existir un buit a la Presidència de la Generalitat, seria el conseller en cap qui n´exerciria les funcions de forma interina fins que un consell presidit pel mateix Tarradellas elegís un nou President. Els dos decrets, de dubtosa legalitat, contravenien la norma estatutària de l´any 1933 que fins aquell moment s´havia utilitzat per regir la successió. Però Serra i Moret no era d´ERC, era de la USC, i aquest era el problema, reconegut fins i tot per algun diputat d´ERC d´aquella època (Martí Rouret). Ho crec moralment censurable i políticament reprovable. Continuem.
Només uns dies separaven la mort de l´esposa de Serra i Moret, Sara Llorens, i la dimissió del President Irla. Amb la dimissió, el decret Irla començava a tenir efectes i Tarradellas exercint les funcions interines de President, creava el consell per tal d´elegir nou president. Fóu llavors quan les crítiques caieren com flocs de pedra des de tot arreu, inclús des de les pròpies files d´ERC. I personalitats rellevants de Catalunya, com Pau Casals, Josep Carner o Josep Pallach, feren costat a Serra i Moret, així com diversos casals catalans a l´exili. A més, diferents informes i dictàmens jurídics van questionar-ne la legalitat. Llavors Serra Moret s´embalantonà i féu des de Perpinyà una proclama al poble de Catalunya i als catalans exiliats, signant-la com a President de la Generalitat. També va demanar als parlamentaris exiliats que es respectes l´estatut de règim interior que fins llavors havia regit. Tarradellas, conseller en cap, va contravenir-lo, però mentrestant, treballava per aconseguir candidats a President. Pau Casals fou un d´ells, però en declinà l´oferiment. A més havia donat suport a Serra Moret. Finalment, però, Tarradellas convencia els diputats de Mèxic a l´exili (en un primer moment no va aconseguir-ho) i aquests acordarien, en sessió del consell convocat a l´efecte l´agost de 1954, que Josep Tarradellas seria el pròxim President. I el van votar. Serra Moret només va obtenir 1 vot enfront dels 24 que va obtenir Tarradellas. Curiosament el vot de Serra Moret era del diputat Puig i Ferrater, d´ERC. Es tancava així una de les etapes polítiques internes més controvertides i menys explicades de la política contemporània. A partir de llavors, van començar els més de 20 anys de Presidència a l´exili. La seva fi, la commemorem avui. I que sigui per molts anys !

PD1: el retrat de Manuel Serra i Moret figura des de l´any 1979 a la galeria de presidents del Parlament de Catalunya, però no se´l menciona per res en l´apartat de l´exili de la web de la Generalitat de Catalunya. Sense comentaris.

PD2: a la foto 1 podeu veure Serra i Moret, primer per la dreta, en la inauguració de les columnes del Temple Romà de Vic l´any 1930, que el seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, va descobrir l´any 1882. També podeu veure-hi el canonge Collell (segon per l´esquerra); a la foto 2 podeu veure Macià i Serra Moret; a la foto 3 el primer govern del President Macià, en el que Serra i Tarradellas en formaven part; a la foto 4 Pau Casals conversant amb Serra i Moret.

PD3: aquí us deixo algunes de les moltes cartes del Fons Manuel Serra i Moret que he consultat i que transcric literalment:
Carta de Pau Casals a Manuel Serra i Moret.
Carta de Manuel Serra i Moret a Pau Casals.
Cartes de Josep Pallach a Manuel Serra i Moret.

PD4: gràcies al company Jordi Vilarrodà per escollir fragments de l´ideari de Manuel Serra i Moret en la passada diada nacional de Sant Joan de les Abadesses. Salut.

PD5: i com no, gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir aquest post.

Obrint camí

2007-10-21T08:55:00.000-07:00

Com les ovelles de Leonie Swann, Maragall no ha estat mai una ovella més del gran ramat que segueix el camí. En comptes d´anar pel camí fresat sovint ha caminat pel marge per obrir-ne un de nou. Això li ha comportat esquinçar-se la pell en diverses ocasions, però també tenir-la més curtida que la resta. I sort n´han tingut la resta d´ovelles, d´una que de tant en tant obria camí i en marcava el pas. És més fàcil seguir el camí que obrir-lo. I malgrat les dificultats, Maragall sempre ha obert camí. Ambtot, la seva decepció amb el psc ha estat més de la que transmet. Com també ho és la meva. Però un cop més, Maragall ha fet entendrir tothom amb l´anunci públic de la seva malaltia per dignificar el relleu social d´aquells que la pateixen. Com molts, jo també hi vaig conviure colze a colze amb aquesta malaltia, doncs la meva iaia, la Teresa Castells Masó, en va ser una víctima durant més de 9 anys.
No en va, Maragall ha tornat a dignificar el lloc que ara li toca ocupar, com també ho féu mentre va ser President d´aquest país. Ara ha tornat a imaginar i dibuixar un horitzó pel qual treballar, el de la lluita contra aquesta malaltia. I encara li ha fet un últim favor al psc. Li ha estalviat, amb l´anunci de la malaltia, que els mitjans furguessin de nou en la seva decepció i en la no militància. De nou, ha tornat a obrir camí. Xapó.

PD: Podeu llegir un bon post sobre Pasqual Maragall al bloc del Jordi Casals, clicant aquí.

33 minuts íntims

2007-10-19T00:49:00.000-07:00

Avui em faig un xic més vell. Com a regal, us faig a mans els meus primers 33 minuts d´avui. El “pip pip” del despertador (comprat amb el mític marxant “sunsi” de terra plaça) em desperta, com sempre, a les 7:35. Però m´aixeco sempre a les 8:15. Aquests 40 minuts de decalatge són els que més disfruto. Mai he comptat les croquetes que arribo a fer amb aquests 40 minuts de glòria. Sense encendre el llum, el camí fins a la dutxa el faig a les palpentes. El peu dret gairebé sempre ensopega amb la pota de la tauleta que hi ha al passadís. Algun dia hi faré trencadissa. El que sempre encenc és el llum del lavabo (si més no per apuntar bé quan faig el riu) i la meva dutxa dura no pas més de 4 minuts. 2 minuts pel cos, i els altres 2 pel cap. Sóc balança, i els equilibris m´agraden. Ep, dalt de la paret de la dutxa, no hi falta mai el raspall del cabell. Sempre està al mateix lloc. Treure´l d´allà seria delicte. Ja dutxat, i emb el cabell moll, necessito sempre passar-me el raspall. No suporto barallar-me amb els petits nusos que es fan. És per això que el raspall sempre ha d´estar a disposició. L´afeitat a màquina, mai arran, deixa pas a una dutxa de colònia que no estalvio. Sóc presumit, i què? Els calçotets ja m´esperen a peu de dutxa. Avui, porto els de la foto, amb la incrustació d´un número que avui pren més relleu que mai. Enfundat dins del tratjo (rarament, per no dir mai, em veureu amb pantaló i americana sense ser de tratjo) el camí fins a la cuina el torno a fer a les palpentes. A la cuina, encenc el llum. Només necessito 1 minut per preparme el vas de llet amb Colacao, sempre fred (estiu i hivern). Normalment, no em faig entrepà (prefereixo una pasta del Cinto i el negrito de Pavicsa). Agafo el cotxe per recórrer la trama urbana que separa el portalet de la plaça, encara no uns centenars de metres. Sóc dels que embusso el passeig, i dels que controla els miralls del cotxe per passar pels dos carrils més estrets que hi ha a Vic. En hora punta, si superes la prova sense cap rascada, ets un bon conductor. Aparco al Saba, i arriba eI moment més esperat de cada matí. Just sortir del parquing, els meus ulls contemplen la força i l´austeritat de la Plaça Major. És el regal que cada matí em brinda la ciutat. Tot un plaer per a sibarites. Ja al despatx, el rellotge em marca el minut 34, prova més que evident que els 33 minuts que us he explicat ja formen part de la història. I avui, aquests 33 minuts, són també, els de la meva edat. Salut i sort a tots aquells que avui la necessitin.

Política, per fer què ?

2007-10-18T16:33:00.000-07:00

Segurament els primers grecs de la Grècia antiga també se la van fer aquesta pregunta. I potser llavors hi van saber donar millor resposta que ara. No en va d´ells n´hem heretat el fruit d´una jove democràcia de la que ells en van plantar ja fa molts segles la primera llavor. Avui, en un exercici nocturn (és la 1 de la matinada) de comprensió de l´actual situació política a Espanya, i a fil de l´entrevista Zapatero-Ibarretxe, dels constants avatars de l´estatut, de l´espectacle circense del TC i de tot el nostre periple nacional com a país (amb esborancs inclosos!!), em pregunto de què carai serveix la política si no és per arribar acords i modificar, transformar o modular realitats? Què és la democràcia sinó el govern del poble? I què són els pobles sinó reflex de la seva pròpia evolució i superació? Precisament per això, i per què la vida no és estàtica, les coses no són eternes, i els colors no són perennes, la pleitesia cega a una constitució que fa 30 anys que està impertèrrita hauria de començar seriosament a preocupar. I molt. I una cosa és evident, i crec que no hauria d´admetre dubte, i és que no podem intentar buscar o donar solucions als problemes o reptes del present i sobretot del futur, amb un instrument pensat, escrit i dissenyat en el passat, i no en qualsevol passat, sinó d´aquell en el que l´asfíxia del dit dictador encara feia ombra. És per això que, en el context polític actual, els conceptes de legalitat i legitimitat poden no coincidir sempre, malgrat que a priori, pogués semblar el contrari. És a dir, una cosa pot ser legítima i democràtica i, per circumstàncies d´un moment i context determinat, pot no ser legal. I si voleu ens podem quedar només amb això últim, instituir el tabú i repetir-ho per activa i per passiva, però el problema perviurà i no es diluirà. D´aquí el títol del post, política, per fer què? Per deixar-ho tot igual, no gràcies! Doncs almenys els catalans, com fa segles els grecs, hauríem de tenir-ho clar, i fer política escoltant la veu del poble, fent real el govern del poble. I és que si bé els grecs van inventar la paraula "política" derivada de "polis" (ciutat), el català va ser una de les primeres llengües en introduir aquest mot, i ja hi consta datat en un text del segle XIV que, si no recordo malament (ara em fa mandra buscar-ho), és de Francesc Eiximenis. Per cert, ja que m´he treballat la foto, demà caldo! I si algú no en vol, n´hi fotaré 2 tasses !!! Apa, bona nit!

Companys i el semàfor

2007-10-15T14:19:00.000-07:00

Enmig d´una nova voràgine espanyolista atiada pel PP i poc o gens contrarestada pel PSOE per por a perdre vots en l´eix espanyolista més ranci, avui dilluns commemorem el 67è aniversari de l´afusellament del President Companys al peu del fossar del Castell de Montjuïc. Un aniversari amb un cert regust agre per no poder veure restituïda la dignitat del President al no materialitzar-se en la Llei de la Memòria Històrica, la vella aspiració del poble català d´anul·lar els processos sumaríssims durant la dictadura de Franco, i d´entre ells, el del President Companys. El que hauria de ser un acte de justícia, reconegut i compromès pel govern Zapatero (jo mateix vaig sentir-li a dir a la mateixa vicepresidenta del govern espanyol a l´octubre de 2004 en l´acte institucional al fossar del Castell de Montjuïc en el 64è aniversari de la mort del President, al qual vaig assistir), ha estat ara oblidat i silenciat. I és que els constants equilibris malabaristes del govern Zapatero a Espanya per contentar a tothom, comencen a obrir-li vies d´aigua a Catalunya, i li poden posar en perill un dels dos bastions dels que s´abasteix per continuar governant-la. A Catalunya, fa molt temps que el semàfor està en taronja (aeroport,rodalies,"apagons",estatut...) i en qualsevol moment es pot posar vermell...

L´abric del Montsant

2007-10-13T06:59:00.000-07:00

Abrigada per la serralada eremítica del Montsant, la comarca del Priorat és molt més que una denominació d´orígen en vi i oli. És un insult a la història conéixer només el Priorat de mans de l´excel·lent mandatari del vi, Álvaro Palacios. No fou d´ell de qui aquesta terra n´heretà el nom i el cultiu de la vinya. Si us agrada perdre-us pel país, el Priorat és un bon lloc per fer-ho. Deixant de banda el bonic poble de Siurana, bastió de la frontera islàmica i últim reducte musulmà a Catalunya, del que per ser molt conegut no us en parlaré, aquí us deixo 3 bons indrets (per mi, els millors) per fer-hi una escapada: la Cartoixa de Santa Maria d´Escaladei, el doll de la Foia i l´ermita de Sant Roc.
La Foia: a la Foia en brolla continuament un doll d´aigua molt generós per tractar-se del Priorat. Crec que n´és la seva reserva més important. Resguardada per una gran roca, l´ermita de la Mare de Deu de la Foia, blanca immaculada i amb un curiós porxo de fusta, és un lloc de pelegrinatge dels habitants de les rodalies i un paratge esplèndid per una jornada d´esbarjo.
Sant Roc: la minúscula ermita de Sant Roc és un bon exemple d´ermita troglodita, entaforada sota la bauma de la roca, de més difícil accés que l´anterior però en contrapartida et regala un millor i major recés de pau. A les dues ermites s´hi accedeix amb vehicle per una pista forestal sense masses problemes, tot i que per anar a la Foia la pista està molt millor. Just on els camins per accedir a les dues ermites se separen, hi trobareu un aljub de la guerra civil, recentment restaurat. Per anar a les ermites, cal que us atenceu fins al poble de Cabacés, i just abans d´entrar-hi, veureu a mà dreta una pista que s´enfila (primer tram asfaltada) i un petit indicador us en guiarà el camí. Del poble de Cabacés no us en perdeu el pont medieval de tres ulls sobre el riu Monsant, a 4 km del poble en direcció a la Bisbal de Falset (T-702).
La Cartoixa: fou un pagès que feinejava el tros a la vora d´un pi gegant qui feu adonar a dos dels cavallers del rei Alfons II d´Aragó que en aquell precís indret i a la sombra d´aquell pi havien trobat el lloc idoni per fer aixecar la primera cartoixa de la Península de l´ordre de Sant Bru, i complir així el mandat explícit del seu rei. Era pels volts del segle XII i d´aquell pi tan alt, del que el pagès, en somnis, en pujava al cel per una escala, en va néixer el nom de la Cartoixa d´Escaladei (escala de Déu). I dels pares cartoixans que allí hi feren vida durant més de sis segles, el Priorat n´ha heretat el nom i el cultiu de la vinya. Del Prior de la Cartoixa, en vé el nom de Priorat, i del feineig de les seves extenses terres, n´apareix el cultiu de la vinya. Conèixer la filosofia i el rol de vida de l´ordre dels cartoixans, metòdica, austera i contemplativa, i descobrir-ne els seus secrets més ben guardats a peu de ruïna és una experiència fascinant. Les ruïnes de la Cartoixa es troben a 1 km del poble d´Escaladei.

Lennart Green

2007-10-11T02:17:00.001-07:00

De Suècia en podem recordar les estilitzades cames de les sueques en biquini que a principis dels anys 70 van fer estralls a la "España cañí", o els boscos majestuosos i els llacs transparents del cinquè país més gran d´Europa en extensió, o l´aposta del govern socialdemòcrata per l´avançat estat del benestar, o la multinacional exitosa d´orígen suec Ericsson, o més recentment l´emblemàtic edifici “Turning Torso” dissenyat per Calatrava a la ciutat de Malmo. Però també cal no oblidar que de Suècia ens arriba el que probablement és, a dia d´avui, el millor mag del món en cartomagia, Lennart Green. Aquest suec de faccions marcades, pentinat queco i ulleres grans, actuarà el proper 20 d´octubre en el marc del Segon Congrés de Màgia d´Andorra que es celebra a Sant Julià de Lòria. La conferència que hi pronunciarà està restringida als mags congressistes, però la posterior gala-espectacle de close-up que s´hi celebrarà està oberta al públic en general. Reconegut mundialment per la seva peculiar tècnica caòtica en la manipulació de les cartes és tot un plaer veure´l actuar i un exercici d´ingenieria intentar imitar-lo. La gent d´Evualà (l´associació de mags i il·lusionistes de les comarques gironines a la qual pertanyo) hi serem presents. Si us hi voleu escapar, ens hi trobarem. Per cert, el dia abans, el 19 d´octubre, em faig un xic més gran...!
PD: us deixo veure un tast molt curt del que encara és la seva presentació en públic. El vídeo és un fragment de l´actuació que va fer a Vitoria-Gasteiz en el marc del Congrés Nacional de l´any 2005, en el que també vaig assistir. La traducció llavors va ser només en castellà, però a Andorra serà, entre d´altres, en català.

Idioma: espanyol i punt.

2007-10-10T01:17:00.001-07:00

A partir d´aquest mes d´octubre tots els nous contractes de treball, temporals o indefinits, que es fagin a Catalunya seran només en castellà. Ho heu llegit bé. Només en castellà. És de l´obligatorietat, des d´aquest mes d´octubre, de presentar i registrar tots els nous contractes de treball via telemàtica i mitjançant el programa específic Contrat@ del Ministeri de Treball (que no disposa de traducció al català) de la que se´n deriva aquest pas enrera per la nostra llengua. Malgrat ser una competència estatal, és insultant que tant des del Ministeri de Madrid com des de la pròpia Conselleria de la Generalitat no s´hagi optat (o previst, vés a saber!!) per oferir simultàneament la traducció en català de tot el programari i en particular dels formularis de contractes. A més, tenint en compte que Catalunya lidera el rànquing de contractació indefinida a Espanya, amb més de 500.000 contractes indefinits registrats durant l´últim any, la cosa fa fredar. I és que els formularis de contractes en català que fins ara disposava la Conselleria i que encara es troben penjats a la seva web són a partir d´aquest mes d´octubre “paper mullat”, perquè en termes generals ja no és possible la presentació en format paper de contractes de treball en qualsevol oficina de treball del país. No dubto que en breu pal·liaran aquest greuge, però d´entrada ja hem fet el ridícul. I és que podem celebrar com mai el bateig del català a la Fira de Frankfurt, i exportar el català allà on calgui, fins i tot a la Conxinxina, clar que sí (només faltaria!) però cal també i per sobre de tot, mimar-lo i cuidar-lo a casa. No fotem!

100 dies a alta mar

2007-10-07T16:03:00.000-07:00

Un compromís adquirit amb antel·lació em va impedir assistir a la conferència dels 100 dies de govern a la ciutat de Vic. No obstant això, he pogut seguir a través d´osona.com els discursos dels caps de grup i el de l´alcalde en particular. Però tot i així, sense haver-ne copsat el pols a peu de sala, aquest post no pot ser concret ni complert. Però dels discursos escoltats, la majoria sense sorpreses, no puc més que fer-ne una lectura agraïda i positiva, no tan pel què s´hi diu, que també, sinó pel què s´hi intueix. D´un n´hi intueixo el decàleg del "modus operandi", de l´altre la responsabilitat per necessitat, d´una altra la practicitat per vocació i de l´últim la constatació d´una realitat. Però tots denoten, sobretot el discurs de l´alcalde, un gran interès en despertar confiança i en generar il·lusió en el nou projecte de ciutat. Per aconseguir-ho s´emparen en la difusió mediàtica de tot el què es fa, en llimar diferències partidistes i en l´estimulació pragmàtica de la ciutadania. Però continua traspuant, tot i que en menor mesura que al principi, la necessitat de justificar el pacte en pro i interès de la ciutat. En això cal girar full perquè aquest ja és el govern de la nostra ciutat, i és el de tots i no el d´uns quants.
Ambtot el discurs de l´alcalde desgranant la margarita va detallar el full de ruta del govern municipal i va concretar aportacions econòmiques sucoses del govern d´Espanya. Si els intermediaris no el deixen a l´estacada, en això haurà estat ràpid i hàbil, sense marge a especulacions. Si hem de fer cas (que crec que si) als propòsits de l´equip de govern, aquesta legislatura és la de la cohesió i convivència als barris, sobretot el del Remei, un dels que més immigracio registra i menys inversió rebia. És obvi, doncs, que capgirar la tendència vol temps, treball i paciència. A dia d´avui, però, només hi ha hagut un projecte que hagi estat capaç de despertar simpaties i generar satisfacció, el de la bústia del ciutadà, fins avui un dels filons de vot de PxC.
Si aquest ampli equip de govern aconsegueix mantenir la pau interior (cosa difícil) per després trobar l´equilibri entre planificar i executar els grans projectes de futur i potenciar i ampliar els petits projectes de present, pot haver trobat l´opció per serenar els ànims, llevar l´ancla i remar cap a port.
(foto: Mònica Druguet.Austràlia)

No tot és el que sembla...

2007-10-04T17:00:00.000-07:00

Per aquells que els agrada dibuixar i escoltar, els faig a mans aquest regal. M´han dit que és fruit d´algunes classes aburrides que es fan a les universitats (mai cal perdre el temps!). És un bon exercici de traç fàcil i sonoritat agraïda. Senzill i didàctic. Per apendre en un cap de setmana i un exemple més que no tot és el que sembla...

Plenari embafat

2007-10-01T16:31:00.000-07:00

Els posts dels plens de Vic cada vegada seran més curts perquè en el plenari ja no s´hi cuina pràcticament res. I tal i com ja vaig avançar en d´altres posts, tot es fa de portes endins. A més, la bateria de precs i preguntes que la PxC dispara a cada ple han acabat embafant el ja de per si caldejat ambient del Ple de Vic. Anglada s´equivoca, i molt, quan demostra no tenir aturador per fabricar preguntes com bombolles de sabó. La CUP, en canvi, les rentabilitza millor. Construir habitatges de protecció oficial en règim de lloguer pel peculiar sistema del dret de superfície és una bona iniciativa de l´equip de govern que porta el segell d´ICV-EUiA, i un dels únics punts forts del ple d´ahir, deixant de banda els nomenaments dels membres externs d´un dels dos instituts municipals de l´Ajuntament, que no entraré a valorar. I finalment, i d´entre les diferents mocions, ressaltar el fet de sondejar els veïns del carrer Virrei Avilés per si volen canviar el nom del seu carrer o en qualsevol cas donar el nom del patriota Lluís Maria Xirinachs a un carrer o plaça de la ciutat, és el compromís que va arrencar de l´equip de govern la moció de la CUP sobre aquest tema.

PD: una curiositat, la petició que un servidor va fer a la bústia del ciutadà en data 27/08/07 (referència 110) ha estat atesa en data 28/09/07, la qual cosa evidencia que aquest servei funciona a la perfecció, i no puc més que reiterar la meva felicitació al regidor Antoni Serrat, i per extensió a tot l´equip de govern.
(foto:osona.com)

Volem pà amb oli !

2007-09-30T09:07:00.000-07:00

Entre el cremàs de la corona, el politiqueig barat del Tribunal Constitucional i l´interessant referèndum basc, tenim un poti-poti que al final voldrem pa amb oli.
Malgrat que cremar fotos no és el millor ofici, és evident que la defensa a ultrança de la corona practicada per mitjans mediàtics i alguns polítics cavernaris, lluny de beneficiar-la, la perjudica, fins i tot la ridiculitza. Mentrestant, la justícia es cotitza barata al sí del Tribunal Constitucional (el rebatejo com a tribunal politico-constitucional) i aquest es perverteix per la politiqueria de simpaties. Aquesta és la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) que garanteix un estat de dret? Qui es creurà la imparcialitat del Tribunal? I per si no en teníem prou, tot i néixer amb plom a l´ala, la nova aposta del govern basc, fruit d´una Espanya mal girvada amb incontinència territorial, pot tornar a visualitzar un trist seguidisme del PSOE al PP sobre el model d´estat i continuar perpetuant una malaltia terminal. Algú hi haurà begut oli...amb tant de poti-poti, i potser si que al final els catalans voldrem pà amb oli, i tal i com diu la cançó popular (dels mítics Esquirols) si no ens el dónen, ens el prendrem !

PD: per cert, m´he cruspit amb passió el pà amb oli de la foto, però us en dic el secret: era pà de Cabacés i oli verge de Poboleda (tot al Priorat) on aquest diumenge hi he practicat l´ofici de "guster".

Ordre del dia Ple Ajuntament de Vic 01/10/07

2007-09-28T02:16:00.000-07:00

Aquest dilluns hi ha ple a l´Ajuntament de Vic i torna a estar fregit de mocions i de precs i preguntes. Si hi voleu anar, i a més voleu seure, aneu-hi abans de les 12:30, sinó les cames us faran figa quan arribi el suplici dels precs i preguntes...
Per llegir l´ordre del dia, cliqueu aquí. Per cert, a la web de l´Ajuntament, ara ja hi ha penjades les actes dels plens i també els ordres del dia de les comissions de govern, la qual cosa aplaudeixo. Per llegir l´acta del Ple anterior, cliqueu aquí.

Ordre del dia Ple Consell Comarcal 27/09/07

2007-09-27T02:22:00.000-07:00

A partir d´ara, també assistiré als plens del Consell Comarcal i avui a les 7 de la tarda hi ha el ple ordinari. Si en voleu llegir l´ordre del dia, cliqueu aquí. Al Consell, ara, els plens també prometen. I vés a saber si s´omplen de gent com els de l´Ajuntament de Vic. L´únic del cert és que hi hauran més precs i preguntes que la legislatura passada. I en aquest es pot començar a veure...

L´expedient "X" o el misteri Etrusc

2007-09-25T02:24:00.000-07:00

Tal i com s´afirmava el passat 3 d´agost al setmanari el9nou, primer sota l´anonimat i després en boca del company Miquel Arisa, des de mitjans del mes de juny (aviat farà 4 mesos) a l´autor d´aquest bloc se li havia obert un expedient i se l´havia suspès de militància dins del PSC. També s´afegia que des del passat 16 de juliol l´executiva nacional ja havia nomenat (sense comunicació prèvia al seu primer secretari) una gestora que deixava sense efecte l´executiva vigent fins aquell moment.
A ningú se li escapa que, de manera tendenciosa, es feia servir aquesta noticia (que fins llegir-la a la premsa la desconeixia per complert) per desvirtuar el meu article d´opinió que justament publicava aquell divendres (03/08/07) al mateix setmanari. Un article en el que feia pública la meva voluntat d´obrir un parèntesi (un punt i a part) i deixar d´ocupar el càrrec de Primer Secretari del PSC de Vic (per bé que donades les circumstàncies ja n´hi n´exercia) tot reclamant de les respectives direccions del partit, una reflexió i un debat intern sobre el present i futur del partit a Vic, i per extensió també a la comarca, sobretot després dels pèssims resultats electorals aconseguits a Vic . Que ningú no s´enganyi, si jo no hagués publicat l´article, la noticia de l´expedient i del nomenament de la gestora encara farien teranyines.

Doncs bé, vista aquella visceralitat sense escrúpols, en data 20 d´agost de 2007 vaig enviar un burofax (tot i estar de vacances) a la seu nacional del partit a Barcelona reclamant el trasllat d´aquell expedient per tal que, d´exisitir, pogúes efectuar les al·legacions oportunes en la meva defensa, tal i com marquen els estatuts i els reglaments del nostre partit, i com és obvi i natural en tota organització política democràtica (o no?). El burofax es rebia a la seu nacional el dia següent (21/08/09). Però a dia d´avui, 25 de setembre de 2007, encara no n´he obtingut resposta i ni tan sols he rebut una simple trucada informant-me del seu estat o de la seva tramitació, la qual cosa denota una baixesa política galopant i un descrèdit descomunal per qui en el seu dia va afirmar-ho a la premsa comarcal. Si és veritat que aquest expedient existeix des del mes de juny, és delictiu no haver-ne informat encara al seu principal interessat. Com que això seria una aberració democràtica sense pal·liatius, és més fàcil creure que aquest expedient o no existeix o s´ha fecundat invitro a corre-cuita, la qual cosa també comportaria un escarni públic col·lectiu que evidenciaria la política interna de partit. Per això, des d´aquesta tribuna, que mai podrà ser prou agraïda, torno a emplaçar a tots aquells dels que en depengui que, sense amagar-se, em donin les explicacions adients, tot donant exemple de serietat i transparència, i complint sense dilacions les normes estatutàries. Tal i com ja vaig anunciar en la roda de premsa, el meu punt i a part passa a ser punt i final, però abans esperaré amb interès la comunicació i posterior resolució d´aquest expedient misteriós, perquè en una societat com l´actual i en un sistema de partits (aparentment) democratitzat som molts als que ens interessa saber els motius que porten a un partit polític a suspendre de militància a un militant amb més de 12 anys al partit, que tot i opinar i discrepar en els últims anys de la política del PSC a Vic (de fet, era una majoria la que en discrepava), ho ha fet sempre des del rigor i amb el respecte que es mereixen totes les persones (cosa que al revés, no tothom pot dir el mateix!).

I potser és que em resigno a pensar que sóc el protagonista d´un expedient “X” que mai veurà la llum, o d´una reminiscència de l´antiga causa etrusca, la vella civilització tan fascinant com enigmàtica, que segles després de la seva desaparició continua projectant una aura de misteri al seu voltant impossible de desxifrar. I ves a saber si és aquest el misteri que s´amaga dins del local del partit a Vic, al qual des de l´endemà mateix de la roda de premsa esmentada, ja no he pogut tornar a entrar, ni jo ni cap dels membres que m´han fet confiança, doncs el pany que en tancava la porta va ser canviat com per art de màgia i la nova clau ja només és propietat d´uns! És fort si, però és real...De totes maneres, continuaré esperant (i treballant...) però sense pressa, sense nervis, tal i com ho fan els pagesos quan fan llaurades de desfons enfonsant la rella tant com els és necessari, ni més ni menys.